 |
| Mare de Déu de Montsant Foto: alforjastark.com |
De la Serra on sou posada,
mostreu vostre poder gran:
sigueu de tots advocada,
Verge santa de Montsant.
Vostra imatge col·locada
està sobre la muntanya,
entre les altes d'Espanya
és amb raó anomenada;
de lluny terra és avistada
i, del mar, pel navegant...
...
Els d'Albarca amb alegria
vingueren en processó
per fer veneració
a l'emperadriu Maria,
i amb profunda reverència
l'honora el poble constant...
...
D'aquest alt Montsant al peu
en ermita també està
sant Joan del Codolar,
Magdalena i Bartomeu,
damunt de tots però es veu
que vós esteu dominant...
...
Puix de la terra enlairada
esteu al cel triomfant
sigueu de tots advocada,
Verge santa de Montsant.
 |
| Oh Déu, vós heu coronat la nostra Muntanya amb una ermita de la benaurada Verge Maria, i l'heu ennoblida amb la vida santa de monjos i ermitans. Concediu-nos, pels mèrits de la vostra Mare i de tants d'intercessors que us sapiguem donar culte en esperit i veritat. Per Crist Senyor nostre. Amén. |
     |
| Ermita de la Mare de Déu de Montsant, a 1025 m. d'alçada Més informació d'aquesta ermita |
 |
| Aplec de la Mare de Déu del Montsant Hi ha dos dies molt concorreguts, en que els veïns hi van en aplec: el dia de sant Jordi i el 17 d'agost. |
. La foto de l'interior de l'ermita prové de la web dels Minyons Escoltes i guies de Catalunya: http://www.escoltesiguies.cat/node/2533
ResponElimina. La foto de l'exterior de l'ermita tancada, prové de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Mare_de_d%C3%A9u_del_montsant.jpg
. La foto de l'aplec és del Bloc "La Teiera": http://lateiera.wordpress.com/2010/08/21/laplec-de-montsant/
GUARDEU EL POBLE
ResponEliminaJa es fa fosc quan sortim del poble enfilat a la serra: una llenca encesa a l’horitzó pregona el final del dia. Dins de les cases, les llars de foc guarden de la nit i, al carrer, l’olor de fum de llenya escampa la nostàlgia suau d’allò que es deixa i on has fet amable estada.
Mare de Déu del Montsant, entre les pedres rosa guardeu el poble.
Dues dones, l’una porta un cistell i l’altra fa llaçades al camí. Les cintes grogues tornen a ser escampades pels pontets, per les alzines, per les baranes.
Cada vespre, si cal, refaran les llaçades; tallaran cinta, plàstic groc, el que calgui. Les formigues segueixen el camí, i si algú l’esborra o el trepitja, en faran un altre. Amb paciència, amb persistència, amb l’esperança de trobar-se de nou totes plegades.
El capvespre d’octubre posa ombres a la cara de les dues dones, però la lluentor dels seus ulls sembla reflectir la primera estrella, la vespertina, Venus, en la que fixem els ulls amb admiració.
Cada vespre que calgui, mentre les mans ofensives s’arrapin a la seva ira com a una bandera amarga.
Mare de déu del Montsant, entre les pedres rosa guardeu el poble.
*
Olga Xirinacs
octubre 18
*
Moltes gràcies, Olga, per aquesta aportació.
EliminaAquí hi ha una bonica foto de la Mare de Déu, i també de les restes de l'antiga: https://www.alforjastark.com/ermita-de-la-mare-de-deu-de-montsant/
ResponElimina(Mª A)
Moltes gràcies per l'aportació
Elimina