17 d'agost: Sant Mamet de Cesarea i sant Jacint.
18 d'agost: Santa Helena. 19 d'agost: Sant Magí.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Goigs a la Mare de Déu del Roser. Vilallonga del Camp (Tarragonès, Tarragona)

Vostres Goigs amb gran plaer
cantarem, Verge Maria,
puix la Vostra Senyoria
és la Verge del Roser.
...
Vilallonga està encisada,
un pastor trobà el Tresor:
Vós oh! Reina venerada
que als seus fills robeu el cor.
Puix sembreu tant dolç plaer
Rosa bella en qui us somnia,
aquest Poble que en Vós confia,
Mare Santa del Roser!

Puix domini miracler
paleseu Vós cada dia,
empareu, Verge Maria,
els confrares del Roser.


Mare de Déu del Roser
Vilallonga del Camp
Ermita de la Mare de Déu del Roser a Vilallonga del Camp
Nous goigs:

Mare de Déu del Roser,
una garlanda de roses
oferim, les més formoses
que Vilallonga al cor té.

Si Vós us feu ermitana
per vetllar la son dels morts,
primer us volem Sobirana,
preneu per tron nostres cors.
El vostre esguard lluminós
somrigui dins casa nostra,
que ella sigui mirall vostre
i us serà estatge agradós.

Vós sabeu l'olor nostrada
de garrofa i vi novell,
la tartana endiumenjada,
son trontoll, son cascavell,
el deler del tartaner
i el cant de les vermadores.
Teniu mans treballadores,
Verge santa del Roser.

Sota el cel de Vilallonga,
a la vila i al conreu,
per tot on ella es perllonga
hi regni la pau de Déu;
i el cep i l'avellaner,
i el piueig de les aloses,
i, damunt totes les coses,
una ermita del Roser.

Com rossegen les avellanes,
com es dauren els raïms,
serpentegen els camins,
les eres ballen sardanes
i aprenen els préssecs l'or
sota els raigs del nostre sol,
volem, oh Rosa, un redol
sota el sol que us da color.

Vers el bres de robes fines,
on somriu la vida tendra,
amatent, Mare, t'inclines
i ton mantell véns a estendre.
Tornaràs, Mare, també
vora el tàlem nupcial
a perfumà' el seu capçal
amb l'amor del teu Roser.

Passarem vostre Rosari
sota el trèmol de l'estel:
que Nostre Senyor ens empari
i obri les portes del cel
en dormir aquell son etern,
acompanyats d'algun ciri,
dels xiprers del cementiri
i del vostre esguard matern.

Si, lluny de la nostra vila,
ens trobéssim, mar endins,
enllà, on l'horitzó es perfila,
enfora dels seus camins,
i sentíssim la llunyania
de la casa i del terrer,
porta'ns, Mare, la metgia
del perfum del teu Roser.

Santa Verge del Roser,
oïu la vostra fillada:
porteu-nos dins la mirada
al sol Camí verdader.

(P. Jordi Cassà i Vallès, C.R. Roma, 1953)

4 comentaris:

  1. sota el trèmol de l'estel

    oïu la vostra fillada:
    porteu-nos dins la mirada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdoneu les errades i moltes gràcies per la correcció.
      Atentament,
      Josep Maria

      Elimina
  2. vora el tàlem nupcial
    a perfumà' el seu capçal

    ResponElimina