Goigs a la Mare de Déu del Roser. Vallmoll (Alt Camp, Tarragona)

Mare de Déu del Roser de Vallmoll

Puix que sou tan bondadosa

i sabeu el que ens convé:

Mireu-nos sempre amorosa,

Verge Santa del Rosê.

No molt lluny de nostra vila

vostre trono haveu posat,

com pastora que vigila

de molt prop el seu ramat;

vigileu vostres ovelles

de la vila Vós també.

...

Si l'abella estima el lliri

perquè hi xucla d'ell la mel,

també us amen amb deliri

vostres fills, bresca del cel;

per xuclar vostre dolçura

aquí el poble sovint ve.

...

De Vallmoll sempre, Senyora,

centinela haveu estat

i essent Vós llur defensora

de perills l'heu deslliurat;

vetlleu sempre, Verge Santa,

vetlleu sempre pel seu bé.

Com sou Vós nostra Advocada,

sigueu nostre para-llamps,

beneïu, Verge Sagrada,

nostres llars i nostres camps;

beneïu els fills del poble,

del primê fins al darrê.

...

En trobar-nos a la vora

de les portes de la mort,

ampareu-nos aquella hora,

no ens negueu aqueixa sort;

feu que l'ànima nostra

trobi al cel un bon racê.

Ermita del Roser, de Vallmoll

Mosaic a la façana del Roser (Vallmoll)

Una altra lletra dels Goigs, per Manuel Esqué Montseny, C.M.F.:

Puix que els nostres camps, Senyora,

heu enriquit de mercès,

un nou cant que ens enamora

cantem, Verge del Roser.

És una lleixa divina,

que conreen pel Senyor

els àngels, que s'hi deleixen

cultivant-la amb gran amor;

és un veral de la glòria,

és com la porta del cel.

La Capella és l'anagrama

que Vallmoll s'ha dibuixat;

és un oneig que a l'altura

els nostres cors va enlairant;

de la Verge és senyoria,

és un flanc que guarda Déu.

El cambril és la carena

d'on s'albiren horitzons,

que s'eixamplen fins la glòria,

i ens hi fa de repetjó,

és un espiral bellíssim,

que, onejant, arriba al cel.

L'espadanya mirallera,

que tritlleja, tot cantant

les llaors de la Senyora,

el blau del cel esguardant,

és un esclat d'esperances,

de joies és una deu.

Vostra imatge senyorívola

és imà dels nostres cors,

de nostre poble la brúixola

que ens endreça vers el nord;

a Vallmoll fa quatre segles

que hi brilla més que un estel.

Als fills vostres, dolça Mare,

xiuxiuegeu més amors;

i si els tràngols de la vida

o els rompents de les passions

ens malmenen; oh Maria,

correrem a vostres peus.

Cantarem vostres misteris

que són de goig i dolor,

que de glòries i esperances

és un estoig vostre cor;

us cantarem, dolça Mare,

com si ja fóssim al cel.

Puix que els nostres camps, Senyora,

heu enriquit de mercès,

un nou cant que ens enamora

cantem, Verge del Roser.

Ermita de la Mare de Déu del Roser de Vallmoll
Foto: Google Maps