dijous, 28 de juny de 2012

Tristesa (Joaquim Ruyra)

¿Per què tombes el cap
al vent de la tristesa
com un canyer, que es torç
al buf de l'huracà?
Aixeca els ulls al Déu
amat de ta infantesa
i amb un ardent esforç
empara't de sa mà.

Si no pots obtenir sa gràcia salvadora,
ets perdut. El món és mar fosca i traïdora.

Oh Déu totpoderós,
on Déu fidel i amable,
deixat de vostra mà
no puc ésser feliç.
No hi ha fora de Vós
cap esperança estable.
Vós sou mon Paradís.

Oh cor, torna a la fe, que mata la tristesa,
i canta amb viu transport el Déu de ta infantesa.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada