al vent de la tristesa
com un canyer, que es torç
al buf de l'huracà?
Aixeca els ulls al Déu
amat de ta infantesa
i amb un ardent esforç
empara't de sa mà.
Si no pots obtenir sa gràcia salvadora,
ets perdut. El món és mar fosca i traïdora.
Oh Déu totpoderós,
on Déu fidel i amable,
deixat de vostra mà
no puc ésser feliç.
No hi ha fora de Vós
cap esperança estable.
Vós sou mon Paradís.
Oh cor, torna a la fe, que mata la tristesa,
i canta amb viu transport el Déu de ta infantesa.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada