 |
| Sant Francesc d'Assís |
La plana de Vich
diu que'n trau florida
des que Sant Francesch
l'amor hi predica,
l'amor de Jesus,
l'amor de Maria.
Tan dolsos amors
lo cor li ferian;
sortint de poblat,
pels boscos sospira:
Mon Deu y mon tot,
per aquell que us tinga,
Mon Deu y mon tot,
qué dolsa es la vida!
més dolsa és la mort
si d'amor moria!—
...
¡Jardí de virtuts,
dolsa patria mia,
claveller del cel,
còm t'has desflorida!
Serafí encarnat,
ma terra us estima;
quan del cel estant
benehiu la hermita,
benehiu los fills
dels que la han bastida,
la ciutat de Vich,
sos camps y masies,
que si'ls benehiu
tot refloriria,
y ab los rossinyols
d'aqueixes bardisses
cantarem pel mon
eix cant de delicies:
¡Ay dolsos amors,
Jesus y Maria,
qui al cor vos tindrà
tindrá'l cel en vida!
.jpg) |
| Ermita de Sant Francesc s'hi Moria Foto: Arnaucc |
.jpg){kind=link}
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada