dimarts, 15 de maig de 2012

Salvació de l'ànima. Poema de Mn. Cinto Verdaguer

Els ensenyaments de Jesús
Si l'ànima perdo,
salvar-la he pogut;
si l'ànima perdo,
tot ho he perdut.

Quant or puc guanyar
i honors, béns i glòria,
lo dia en què mòria
són pols del fossar.
Tot nu tinc d'entrar
al negre ataüt.
Si l'ànima perdo,
tot ho he perdut.


Què val ser alabats,
allà on no són,
los que en l'altre món
són aturmentats?
Quins béns ha comprats
qui el cel ha venut?
Si l'ànima perdo,
tot ho he perdut.

Qui riqueses ama
no es pot saciar:
son cor és un mar,
com més té més brama;
millors béns i fama
dóna la virtut.
Si l'ànima perdo,
tot ho he perdut.

De què em serviria
lo regne més gran,
si en lo món regnant
la Glòria perdia?
Quant més me valdria
mai haver nascut!
Si l'ànima perdo,
tot ho he perdut.

Què val ton cabell,
gentil Absalon,
tu que eres del món
lo més ros i bell,
si ets penjat amb ell
a l'infern caigut?
Si l'ànima perdo,
tot ho he perdut.

Si em das Salomó
tot lo seu saber,
David son poder,
sa força Samsó,
si tinc quant de bo
lo món ha tingut:
Si l'ànima perdo,
tot ho he perdut.

Adéu, món traidor,
ja trenco tos llaços;
morir vull als braços
de mon Salvador:
Jesús, vostre Cor
serà el meu escut.
Si l'ànima perdo,
tot ho he perdut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada