dimecres, 22 de febrer de 2012

Goigs a santa Anna, patrona de Blanes (La Selva, Girona)

Sou del Cel dona escollida
preparant l'Adveniment.
Enfortiu la fe i la vida
oh, Santa Anna provident.

L'esperit, feinejadora,
ordeneu en netedat.
Sou present, a punt d'aurora,
quan el Sol mostra l'esclat.
...
Per l'amor que us té la Vila,
si a les roques doneu nom,
a l'altar l'encens s'enfila
venerada de tothom.
...
Vostra Vila que prospera,
vegi els fills que es van fent grans,
sota els plecs de la bandera
de perfectes cristians.

La família, ben unida,
faci un Blanes resplendent.
Enfortiu la fe i la vida
oh, Santa Anna provident.



Santa Anna, mare de la Mare de Déu

Convent edificat l’any 1583 a redós de l’ermita de santa Anna, patrona de Blanes. L’any 1626 es reedificà i amplià l’edifici conventual. Una mica més tard, en el 1631 es beneí un retaule que pintà l’artista genovès Battista Palma dedicat a santa Anna. Per mor de les lleis d’exclaustració de la centúria dinovena, els frares caputxins hagueren d’abandonar el més bell i emblemàtic dels seus convents a Catalunya el dia 2 d’agost de 1835. L’escriptor i terciari franciscà, Joaquim Ruyra, immortalitzà aquest convent blanenc en la bellíssima i insuperable narració titulada Les coses benignes (1925). "El convent" i la "punta de Santa Anna", dos llocs emblemàtics dels blanencs.

Convent i ermita de santa Anna, a Blanes
Santa Anna, Blanes

Santa Anna (de Joaquim Ruyra)

No té cap glaç tan dura panna
com el del cor de certa gent.
Quants fan la festa de Santa Anna
sens en la Santa parar esment.

Van a sarau, a les barraques
de jocs i monstres, al concert,
a les sardanes, focs i traques...
quasi no deixen res per verd.

Només obliden la patrona
per qui la festa es va establir,
aquella dama tendra i bona
que tant els pot afavorir,

aquella santa que, honorada
pels nostres avis segles ha,
a Blanes baixa en tal diada
amb tot de gràcies a la mà.

Formosa dama de l'Empiri,
símbol de seny i pietat,
calze admirable d'aquell lliri
que amb Déu uní la humanitat:

sigueu benigna amb els que viuen
en vostre dia absents de vós,
i, embriagats, salten i riuen
sens acudir al vostre redós.

Penseu que estan sobre una fossa
i que llurs peus la mort empeny;
no els atieu cap cop de crossa;
doneu-los llum, doneu-los seny.

Força devots teniu encara
entre els que aquí mantenen llar.
Beneïu Blanes com a mare,
beneïu Blanes: terra i mar.

                         (retall del diari "El Matí")

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada