Goigs a sant Maurici. Manresa (Bages, Barcelona)

GOIGS DEL GLORIOS SANT MAURICI, QUE SE VENERA EN LA SEU DE MANRESA.

Sant Maurici

Vostra victoria, y valor

cantarèm alegrament;

siau nostre intercessor

Maurici Sant Excelent.

Thebas insigne Ciutat

de la Grecia bellicosa

fou Patria vostra ditxosa

queus instruí gran Soldat:

à Maximiá Emperador

servireu ab vostra gent.

...

Advocat sou singular

del coix, tullit, y contret,

á sa casa torna dret,

si ab fé os ho sab demanar:

no negau vostre favor

als queus pregan humilment.

Font: Biblioteca de Catalunya

El 30 d'agost, se celebra la translació de les relíquies se santa Agnès, sant Maurici i sant Fruitós que formen els anomenats Cossos Sants. La translació va tenir lloc l'any 1372 quan, just era acabat l'edifici de la Seu, es va concloure que calia dotar-lo d'unes relíquies importants.

Sota l'altar major hi ha la cripta on s'hi veneren les relíquies, anomenades dels "Cossos Sants", dels sants Maurici, Fructuós i Agnès, patrons de la ciutat de Manresa. L'altar-tabernacle de marbre i estil barroc és obra de l'escultor manresà Jaume Padró (s. XVIII). L'any 1981 fou completament restaurat després de la destrucció que va patir l'any 1936.

Les dues arquetes o reliquiaris són del segle XVII. La primera de les quals conté les relíquies de santa Agnès i sant Fruitós. Aquesta fou un encàrrec a l'argenter manresà Anton Lloreda. Les mides són: 92 cm de llargada, 53,5 cm d'amplada i 84 cm d'alçada. Les dues cares majors contenen les figures de sant Fruitós i santa Agnès al centre, acompanyats pels diaques Auguri i Eulogi. La coberta, també profusament decorada, conté els escuts de Catalunya i de Manresa en les dues cares més grans de forma trapezoidal i un querubí repussat a les cares triangulars de menors dimensions. El conjunt és coronat per una elaborada cresteria amb poms distribuïts pel carener. Finalment, els quatre peus que sostenen la peça tenen forma de grius de fosa amb els escuts de Manresa i Catalunya.
Explicació extreta de la web de Joan Arimany i Juventeny. Foto: Josep Maria.

La Seu de Manresa vista des de la Cova de Sant Ignasi.
El nom de "Seu" prové de que jeràrquicament és una cocatedral, ja que la diòcesi de Vic, tot i tenir la residència del bisbe a Vic, és bicèfala, amb dues catedrals i dos capítols de canonges: Manresa i Vic. Foto: Josep Maria.