—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu de Paretdelgada a la Vila de La Selva del Camp. La imatge va ser coronada canònicament l'any 1996 i declarada patrona de la vila, juntament amb sant Andreu, el patró principal de la parròquia. |
I
Al balcó de la mar nostra
s'hi repenja un país d'or,
a la nit per les estrelles,
pel solei durant el jorn;
a l'estiu, per les garberes,
pel vi i l'oli a la tardor
i pel ròssec que hi deixaren
els herois i Emperadors.
Les guspires més enceses,
tanmateix, les de l'amor
que la terra tota arbora
com un forn abrusador.
Allà baix el trobaríeu
de La Selva ben a prop;
una arbreda li és fita
i tres creus de ferro fos.
Déu-te-guard, Paret Delgada,
el portal de punt rodó,
a la clau la bella imatge
de la Verge del cor dolç.
Ens fa el pati cortesia
amb mosaics romans al sòl,
la cisterna procel·losa
i el brocal cerimoniós,
el casal amb les deixalles
de molt vastes construccions,
de les multituds passades
ens evoquen el sojorn.
A l'església, fontanelles
s'han tornat els ulls de cop;
les injúries sofertes
han causat tals enderrocs...
Nou altars que l'ennoblien
han empres plegats el vol.
Ai, la trona cisellada,
ai de l'orgue dels tubs d'or.
Poc ningú dir-nos podria
quan la nau emprengué el vol;
en mancança de la història
escoltem la tradició.
II
Un pastor d'aquests tocons
el ramat conduiria
per les ribes del torrent,
botons d'or i sajulida.
Entre arbosos i gatells
que fornien la catifa,
una imatge va trobar
a les branques d'una alzina.
De tan bella com s'escau
un bri d'alba pareixia,
la posà a un forat del mur
amb estors de teranyina,
un glopet de sol del jorn
unes gotes de celístia,
les lluernes a les nits
i un gripau que diu l'antífona.
Quan això s'esdevingué
l'ermitori ja existia
i una imatge de molt preu
de La Selva gran Regina.
III
Quan el moro fou gitat
del Vell Valiat de Prades,
van venir uns senyors feudals
del terrer a possessionar-se:
El baró de Montoliu,
de Carxol s'esqueia l'altre,
de l'Atzor seria el terç,
amb perdó dels historiaires.
Llurs districtes senyorials
convergien en un angle,
per costats, murs prestigiats,
amb flamants parets Delgades.
És ací on volgué tenir
un casal Santa Maria
que extengués per tot El Camp
protecció i ombra divina.
Des d'un temps que hom no pot dir
una ermita s'hi alçaria.
De La Selva rica nau
del seu mar, blanca Gavina.
Una imatge es va esculpir
de gran preu i xamosia;
per a Ella tota honor,
cants, aplecs i romeria.
Mentrestant, en tron humil
oblidada romania
la devota Pietat
descoberta dalt l'alzina.
Fins que un doll de sentiment
que ningú no sap qui atia,
tot el món d'aquell redol
adornava amb la florida.
Dels prodigis que va obrar
i mercès que sembraria,
els casals n'eren sadolls
i la gent amorosida.
No es parlava de res més,
la bonior ho envaïa
com la primavera fa
en venir Pasqua Florida.
El Consell va recollir
desueta la follia
l'apomava en ram d'amor
i en retaule el convertia.
Si durant tants anys ha estat
en una paret plaçada
ara tindrà llar i escon
rica cambra encortinada;
a cada casa, un altar,
a cada cor, una llàntia
que faran del temple humil
una ermita de volada.
En l'eufòria d'amor (1757)
són pastura de les flames
el retaule, el cambril
i la imatge d'alabastre.
De l'ermita amb la dissort,
més el sentiment s'abranda;
amb la cendra que restà
va sorgir una nova imatge.
Bonifàs la va esculpir
de Valls l'escultor admirable;
sembla feta per Sant Lluc
i acabada per mans d'àngels.
De retreure els fets d'amor
que La Selva tributava
a la dolça Pietat,
seria una dolça tasca.
Només entre Mare i Fills
és possible un tal missatge,
si la Mare és celestial
i els fills són de bon llinatge.
Més d'un cop la imatge fou
a la parroquial portada
per motiu d'eixut, de dol,
de pesta o de guerra irada.
D'aquells fets fer-se ressò,
intentar-ne la semblança,
voler dir la magnitud
de l'amor que els abrandava,
ho intentaria en va
qui no duu sang selvatana
o no ha crescut, respirant
l'airet de Paret Delgada.
Oh, Parets, nobles Parets,
espill clar de la nissaga;
d'aquí aquí, l'abrandament,
d'aquí aquí, tot terregada.
Fa tres jorns que s'escaigué
la tempesta més isarda;
aterrats sants i altars
els teulats i els murs de cana.
Esglaiats fugen els arcs,
esporrets volen per l'aire.
Amb el Fill amortallat,
entre el pols roda la imatge.
Com orats, la gent del Llamp
amb l'ofensa es rabejava,
com faria en caps de llirs
una dula desbocada.
IV
La testa es va retrobar
la reconstrucció va en dansa;
al conjur del seu esguard
brolla el cant de l'esperança:
Veniu, fills, al meu jardí
que les rels han tret brotada.
S'eixugarà primer el mar
que el cor de la vostra Mare.
 |
| Santuari de la Mare de Déu de Paret-Delgada, a la Selva del Camp La festa es celebra el dia de la Mare de Déu de les Neus, el 5 d'agost traslladada al primer diumenge d'agost. |
 | ||
La imatge actual de la Mare de Déu de Paretdelgada és una fidel reproducció de l'anterior del segle XVI. Al segle XII ja hi havia aquesta advocació amb una imatge ben diferent.
|
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada