Goigs al bisbe i màrtir sant Lambert

GOIGS DE SANT LAMBERT, BISBE I MARTIR. MORÍ EL 17 DE SETEMBRE DE 698, I ÉS PATRÓ DE LIEJA (BÉLGICA). Any 1923.

Sant Lambert de Lieja o Llambert

Puix Lambert, sou St. Patró
de Lieja, ciutat cristiana:
Conserveunos el gran do
de la nostra fe romana.

De sang il·lustre nasquereu
a Maestrich, on St. Landoald
essent-vos mestre, ab ell fereu
miracles per do de Dalt;
foc al sí dueu sens lesió
i una esglesia creix ufana.

Martir Sant Teodart morí,
i a sa seu pujá us manaren,
vostra caritat lluí,
tots els vicis s'esmenaren;
sufrint persecució,
vostra humilitat s'aplana.
...

Font: Associació d'Estudis Torellonencs

El seu dies natalis se celebra el 17 de setembre. La veneració del sant va propagar-se molt ràpidament al territori del bisbat de Lieja i a l'Alemanya actual. El príncep-bisbe Rudolf de Zähringen, nadiu de Friburg, va portar una relíquia a la seva ciutat natal el 1191. Des d'aleshores, Lambert va ser el segon patró de la ciutat, junts amb Sant Jordi.
El sant va donar el seu nom a diverses localitats a Bèlgica a Sint-Lambrechts-Woluwe, Lasne-Chapelle-Saint-Lambert, Tourinnes-Saint-Lambert, Sint-Lambrechts-Herk i Val Saint-Lambert; als Països Baixos a Sint-Lambert-Wulpen, a Alemanya a Lambrecht.

La tradició catalana diu que Lambert era pagès i que, malgrat no haver anat a escola, fou bisbe i sant. Era un dels patrons antics de la pagesia de la Catalunya Vella. Unes relíquies del sant arribaren al segle XIV a la canònica de Santa Maria de Lladó (Alt Empordà), i l’any 1353 el bisbe de Girona concedí el permís de culte a Sant Lambert en aquesta església i les seves filials. Cada any, el dia 17 de setembre, se celebrava al poble la seva festa. De la comarca i de la Garrotxa hi arribava gent que recollia oli de la llàntia del reliquiari i se n'untava l'orella, ja que era invocat contra el mal d'orella. L'almoina que s'hi havia de deixar, però, no havia de ser gran, ja que es deia que si era excessiva, el sant s'ho prenia com un suborn i intensificava el dolor en comptes de guarir-lo. D'aquí que se'n digui:
«Al bací de Sant Llambert, qui més hi fa, més hi perd».


Comentaris