GOIGS DE SANT PERE ORSEOLO. MONJO DE L'ABADIA DE SANT MIQUEL DE CUXA.
|
| Sant Pere Orsèol (s. X). Es celebra el 10 de gener. |
Puix en terra catalana
Heu volgut viure i morir;
Feu que la Fé cristiana
Assí torni reflorir.
A Venisa ne pohareu
Ab la Fé la llum del sol,
Y sa mar, que tant amareu,
Grenxolá vostra bressol;
Vostra llar patriciana
Ay, cóm la fareu lluhir!
...
Eix reliquiari, digne
Dels devots que l'han donat,
Enclou una míca insigne
Del vostre cos venerat;
Al qui à vos s'encomana
Sos desitjs dignau cumplir.
 |
| Font: bibliogoigs |
Viquipèdia. Pere Orsèol va ser dux de la República de Venècia, retirat a la
vida monàstica i eremítica a Sant Miquel de Cuixà.
Cap al 978 va arribar a Venècia Garí, abat benedictí de Sant Miquel de Cuixà
per pelegrinar a San Marco. Pere Ursèol el conegué i, arran de la conversa
amb ell, va tenir una crisi espiritual. L'1 de setembre de 978 va deixar
Venècia, acompanyat dels nobles Joan Gradenigo, Joan Morosini (gendre seu) i
Romuald de Ravenna, sense deixar-ne rastre i sense previ avís. Tots dos, amb
un nom fals, van ingressar com a monjos al monestir de Sant Miquel de Cuixà,
al Conflent. Pere hi va passar la resta de la seva vida en penitència i
oració. Al final de la seva vida, va deixar el monestir per a fer-se eremita
en un bosc proper, on va ser-hi set anys fins que morí, sota la guia
espiritual de Romuald.
La seva esposa, Felicitas, havia acceptat que marxés, entenent la seva
voluntat. El seu fill únic Pere fou després dux de Venècia amb el nom de
Pere II Ursèol i, seguint-ne l'exemple, va demostrar honradesa al servei de
la República.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada