 |
| Mare de Déu del Mont. Foto: Josep Maria. |
VERGE DE MUNTANYA
Poema de Montserrat Vayreda (1924-2006)
Poema de Montserrat Vayreda (1924-2006)
L'ermita reposa sota les estrelles
immersa en el somni de les pastorals,
és tosca i soferta com un buc d'abelles
que des de fa segles corona els penyals.
La Verge que guarda no és blanca ni bruna,
concentra matisos de tots els colors,
el nacre puríssim de les nits de lluna
i la flama tensa que aviva les flors.
En l'oval del rostre, gràcil opalina,
les galtes es corben delicadament,
la rima doblada dels llavis s'afina,
la pell d'alabastre es fa transparent.
Damunt de la falda, arran de cintura,
el Fill anuncia l'eterna claror,
l'albada dels àngels que esclata i fulgura
damunt la puresa de Nostre Senyor.
Té un aire, la Verge, de tosca pastora
que estima el silenci i les soledats
i sap que el vent canta i la pluja plora,
que els homes desitgen la immortalitat.
De la terra plana veu les oliveres,
les vinyes que porten arracades d'or,
pobles que les vetllen, masies austeres
que en la terra campa tenen el tresor.
La mar que penetra badies i cales
amb embats d'escuma i blaus agressius,
platges que es despleguen com si fossin ales
i els diamants roses dels vells tamarius.
I de l'altra banda, la terra germana,
la baixa Garrotxa dels boscos i els prats,
dels pobles que dormen a plena solana
i entre les pastures dels dòcils ramats.
En la llunyania les blaves carenes
que ben avingudes senyalen el cel,
els rius que es destrien com si fossin venes
i les altes boires que estenen el vel.
La seva mirada recull harmonies
de totes les coses, i quan els camins
són cintes petjades per les romeries,
desclou les peònies i obre els romanins.
Els que la visiten li fan homenatge,
els que la recorden en senten enyor,
i a l'ombra serena de la seva imatge
totes les pregàries reciten amor.
Ella clou els llavis de cada ferida,
ofrena esperança i el dolor consum,
en la mort hi sembra la flor de la vida
i de les tenebres fa brotar la llum.
A dins de l'ermita, que la serralada
com una corona s'ha posat al front,
gronxant-se en l'altura i al Fill abraçada,
us espera sempre la Verge del Mont.
—Figueres, 14 abril 1958- setembre 1960—
 |
| Santuari de la Mare de Déu del Mont, amb la imatge de mn. Cinto Verdaguer en primer terme. Foto: Josep Maria. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada