Poema a la Mare de Déu de Meritxell. Canillo (Andorra)

Poema guanyador dels Jocs Florals de la Verge del 2011. Compost per Mariona Torregrosa.
Tots els anys, en ocasió dels jocs florals en honor a la Mare de Déu amb el nom de Maria Auxiliadora que organitza el col·legi Sant Ermengol, el santuari de Meritxell i Aina doten el premi de poesia mariana.

En silenci em parla

Els ulls diuen que són el mirall de l'ànima

siguin verds, blaus, mel o marró

i quan jo la miro i al davant la tinc

a l'instant sento que no respiro d'emoció.

M'agrada veure-la a soles,

envoltada de silencis,

davant del mar i les onades,

a la muntanya amb el seu encís.

Ella m'emplena de llum i colors

envoltada de plantes i arbres

a la natura amb les seves olors,

ella és la més pura.

En el silenci ella em parla,

em diu que somiar i desitjar

són l'energia de la vida:

el meu cor la crida.

Quan crec que perdo el camí

sé que no estic sola

i torno a despertar al matí

i la meva ment s'envola.

Li dic Mare meva, sóc teva,

acompanya'm en el dia d'avui

i en tot moment

del teu amor fes-me conscient.

Quan la meva ment poso en blanc

i d'això en diuen meditació,

m'emplena d'amor i goig

i tot és claror i lluentor.

Mare de Déu de Meritxell,

patrona de les Valls d'Andorra.

Mare de Déu dels Àngels,

reina dels arcàngels, us estimo!