.jpg) |
| Crist a la Creu Església de Sant Serní de Canillo (Andorra) Foto: Josep Maria |
DESIG DE L'ÀNIMA
Deus Deus meus!...
Sitivit in te anima mea!...
1. Oh Senyor!
Us cerco. On sou? Digueu!
Deixeu sentir vostra veu,
dolç Amor!
Mireu-me! No us aparteu
del meu cor.
2. Infinit!
Jo voldria, oh mon Amat!,
estimar-vos com orat...
—Dolç neguit—
en la fosca immensitat
de la nit...
3. Espòs meu!
Sóc vianant, las i perdut
per un camí inconegut...
Oh Bon Déu!
Lluny, delits de cor, m'han dut
de la Creu.
4. Oh Fust Sant!
Qui viure sens tu podria?
On la pau, on l'alegria,
on el cant
de l'ànima que fa via
tot plorant?
5. Crist! Bondat!
Jesús, Fill de Déu viu!
Us amo, oïu-me, veniu
amb pietat
a un cor àrid, sec, geliu,
desolat!...
6. Bon Jesús!
Què fóra sens Vós la vida,
sense estar a Vós junyida
a tot moment?
Fóra flor pel Sol ferida
mortalment...
7. I la bellesa del Sol,
i la formosor dels cels
i dels astres i els estels,
què fóra sens el consol
d'un amor
com el vostre, i d'una pau
que omplena de goig suau
tot el cor?
8. I el cristal·lí fontinyol
amagat; i la cantúria
dels aucells; i el rierol,
i la veu de la boscúria
al passar-hi l'oratjol?
9. I les cingleres i abims,
les muntanyes amb els cims
agençats amb molsa i neu
per les vostres mans, Bon Déu?
10. I els prats verdejants, florits
exultant de formosor,
embaumats per la sentor
gemada
i fresca de la rosada
de les nits?...
11. Oh Espòs!
Si pogués tanta bellesa
existir, ésser permesa,
sense Vós,
sens l'escalf, sens l'esperit
ni flama de caritat
vostres, oh Espòs amat,
quina més fosca nit!
12. Oh Senyor, Dolça Bondat!
Si el món és foscor de mort,
i és dolor i és desconhort,
és follia
i és tristor i melangia...
Si és exili dissortat,
sense Vós, oh Llum i Via!
13. Amor, Amor!
Què serà d'un pobre cor
que no sent la vostra veu,
ni percep vostra petjada,
ni l'alè d'una besada
dintre seu?
14. Oh dolçor!
Què serà d'un pobre cor
que us crida i Vós no el sentiu,
i amb el silenci l'ompliu
de dolor?
15. Jesús, Jesús! Vós la Vida!
Escolteu un cor que us crida,
i us ama i us vol amar;
per Vós viu,
i d'amor s'ha fet captiu
per poguê-us més estimar!
16. Déu del Cel!
Si, amb Vós, la mort és el viure,
el plor, Senyor, el nostre riure,
el sofrir, el més gran anhel
i el goig sant
i el martiri que fa lliure
el nostre cor triomfant.
17. A qui amaré,
si sols Vós podeu omplir
aqueix buit que em fa sofrir?
A qui aniré
que combli el desig pregon
i la set del cor, si el món
és tant com re?
18. Bon Jesús!
No deixeu mon cor confús...
El meu cor us vol amar!
Ompliu-lo, si us plau, d'espines
amb les vostres mans divines...
Feu-lo sagnar...
Però deixeu-lo estimar!
19. Què hi fan, oh Senyor, les penes,
si són tan dolces per Vós?
Amor, Espòs!
Lligueu-me a Vós amb cadenes,
ompliu mon cor a vessar...
Senyor, que us pugui estimar!
20. Heus aquí, Senyor, l'esclau
vostre, que cerca trobar-vos
per amar-vos;
que cerca la vostra pau
per sofrir
sempre per Vós i morir...
21. Jesús meu, doneu-me Amor!
De pensar-hi, de goig canta
l'ànima; lluny la tristor!
Sí, amb ell, doneu a mon cor
la riquesa, el Tot, el rou
de la consolació santa...
I aixís és dolç i no espanta,
oh Bon Déu, el vostre jou...
23-VI-1937.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada