Nadalenca. Poema de Nadal del P. Jaume Garcia Estragués

Pessebre. Façana del Naixement.
Sagrada Familia de Barcelona

Tot Betlem somriu

quan al món veniu,

Jesuset amable;

s'endiumenja el cel,

regalima mel

l'esfondrat estable.

Es tempera el fred

quan us veu nuet

a la menjadora;

fuig la negra nit

del Portal, ungit

de claror d'aurora.

Canta el rossinyol

vostra eixida, Sol

que animeu les coses;

el roser reviu

i us exorna el niu

d'enfilall de roses.

Mula i bou mercè

fan de llur alè,

dolça escalforeta,

i la palla bla

llit per Vós es fa:

reposeu, Videta!

Mentre us vetlla el son

canta la non-non

vostra pia Mare,

i al murmuri grat

resta extasiat

el qui us fa de pare.

Chors angelicals

diuen als mortals

la naixença vostra,

i l'humil pastor,

ple d'emoció,

davant Vós es prostra.

Un estel fulgent

des de l'Orient

fa a tres Reis de guia:

encens, mirra i or

us daran, i el cor,

que l'Amor feria.

Vostre plor d'infant

crida —fort imant—

tota criatura...

Jesuset xamós,

em voleu amb Vós

en la Nit més pura?

(any 1946)

.