Divendres, gran Divendres! Oh soledat del món!
Josep d'Arimatea sap un sepulcre nou.
Si és tot tallat en pedra s'obre al bell mig de l'hort.
Portem-hi el cos del Mestre que hi trobi el bon repòs;
l'agafen amb gran compte i el porten amb amor.
Quan baixen el Calvari se'ls va ponent el sol.
A sobre de la posta són ben destacadors
el cos del diví Mestre i els dos enterradors.
Darrera hi van les dones amb pots de bona olor.
 |
| Sepultura de Jesús. Grup escultòric de Josep Llimona. Cripta de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès Foto: Aca Notícies |
Divendres, gran Divendres! Oh soledat del món!
Josep d'Arimatea obre el sepulcre nou.
Al bon Jesús hi posen embalsamat d'olor.
—Donau-me la pomada, que l'hi vull posar jo.
—Unta'l, unta'l, Magdala, que fou la teva amor.
Magdala s'ajupia i untava el sagrat cos.
De tanta olor que feia té cobriment de cor.
Divendres, gran Divendres! Oh soledat del món!
Josep d'Arimatea tanca el sepulcre nou.
Així que se n'anaven, arrenquen un gran plor.
Si a la ciutat retornen, s'apaga la claror,
que allí al cim del Calvari hi ha mort la resplendor.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada