 |
| L'Anunciació de l'Àngel a Maria Sagrada Família de Barcelona Foto: Josep Maria Melcior |
Ai que en passen d'onades, sense ni mica de blancor!
Però ve una hora que esclaten a la costa i s'alcen cap amunt transfigurades en blancor puríssima...
Prou que n'havien passat d'àngels per la finestra de la cambra on la Donzella feia oració.
Però aquell jorn romperen els desigs messiànics i l'àngel Gabriel, després d'haver topat contra l'ampit, entrà on Ella era, fet una gran blancor de joventut.
Ai que ens en corre de puresa, pels voltants, dintre el cor!
Però no sempre ens és visible a talent i voler.
No tots cantem a Déu del fons dels nostres pits, com Maria i Cecília, perquè ens esclati l'Àngel fet una branca en flor, als nostres ulls entenebrits.
O, no gens menys, si no ens llassàvem!
O, si sabíem d'aguantar les proves i sostenir els moments eixuts d'oració!
Vindria que els desigs esperançats terminarien en un àngel, com els freds del desembre i del gener solen finir en gençor de neu.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada