 |
| Dibuix del Sant Crist del Pont d'Armentera |
Amb amor i pena pura,
cristians, contemplareu:
Set paraules d'amargura
que Jesús digué en la Creu.
La primera, cap persona
pot dubtar d'amor tan gran
quan digué al Pare: Perdona,
els que no saben què fan.
Oh! que gran salut procura
per salvar el poble seu.
Set paraules...
La segona, amb gran clemència
al bon lladre donà avís:
—Viuràs sempre a ma presència
dalt de l'etern Paradís.—
Tal amor per sempre dura;
cada dia hi pensareu.
Set paraules...
La tercera, per al poble
que passava gran perill
digué a la mare més noble:
—Dona, aquí tens el teu fill.—
Via més llarga i més dura
ja no es pot pas fer més breu.
Set paraules...
La quarta, commou i espanta,
de peus i de mans clavat:
—Pare —clamà amb veu santa—,
per què m'has abandonat?
En aquesta vall obscura
amb gran dolor plorareu.
Set paraules...
La quinta, fou quan cridava:
—Tinc set!—, amb molt fort dolor,
mostrant la set que el cremava
pel seu poble pecador.
Qui serà la criatura
que no es damni si no creu?
Set paraules...
La sexta, quan ja es sentia
en aquella creu finar,
i amb una veu d'agonia:
—Ja és consumat tot—, cridà.
Ben clar dirà sa figura
a tots els que el mirareu.
Set paraules...
La setena, quan moria
digué: —Oh, Pare infinit,
en tes mans i senyoria
encoman mon esperit.—
En la sagrada Escriptura
de l'Església ho trobareu:
Set paraules d'amargura
que Jesús digué en la Creu.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada