diumenge, 17 de novembre de 2013

Camí del Calvari. Poema de Josefina Tura de Bertran (1899)

Dolorosa, de Tiziano
Serva del Senyor.
Dreta i emmudida
espera Maria
el pas redemptor.

Pel cel atuït
retruny la rialla.
Ella clou els braços
damunt del seu pit.

Enmig del traüt
plana un greu silenci:
l'enronda el misteri
de la solitud.

Xiscla l'oronell,
brosta l'herba fina,
i Jesús avança
sangosa la pell.

Trista serenor
vesteix el seu rostre.
Carrer d'Amargura,
ruta del dolor.

Sospira la veu
entre un fresseig d'ales.
Mare i Fill abracen
l'aspror de la creu.

I, com a llegat
que esborra la culpa,
cauen sang i llàgrimes
sobre l'enllosat.

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada