Goigs a la Mare de Déu del Roser. Vallmoll (Alt Camp, Tarragona)

Mare de Déu del Roser de Vallmoll

Puix que sou tan bondadosa
i sabeu el que ens convé:
Mireu-nos sempre amorosa,
Verge Santa del Rosê.

No molt lluny de nostra vila
vostre trono haveu posat,
com pastora que vigila
de molt prop el seu ramat;
vigileu vostres ovelles
de la vila Vós també.
...
Si l'abella estima el lliri
perquè hi xucla d'ell la mel,
també us amen amb deliri
vostres fills, bresca del cel;
per xuclar vostre dolçura
aquí el poble sovint ve.
...
De Vallmoll sempre, Senyora,
centinela haveu estat
i essent Vós llur defensora
de perills l'heu deslliurat;
vetlleu sempre, Verge Santa,
vetlleu sempre pel seu bé.

Com sou Vós nostra Advocada,
sigueu nostre para-llamps,
beneïu, Verge Sagrada,
nostres llars i nostres camps;
beneïu els fills del poble,
del primê fins al darrê.
...
En trobar-nos a la vora
de les portes de la mort,
ampareu-nos aquella hora,
no ens negueu aqueixa sort;
feu que l'ànima nostra
trobi al cel un bon racê.




Ermita del Roser, de Vallmoll

Mosaic a la façana del Roser (Vallmoll)

Una altra lletra dels Goigs, per Manuel Esqué Montseny, C.M.F.:

Puix que els nostres camps, Senyora,
heu enriquit de mercès,
un nou cant que ens enamora
cantem, Verge del Roser.

És una lleixa divina,
que conreen pel Senyor
els àngels, que s'hi deleixen
cultivant-la amb gran amor;
és un veral de la glòria,
és com la porta del cel.

La Capella és l'anagrama
que Vallmoll s'ha dibuixat;
és un oneig que a l'altura
els nostres cors va enlairant;
de la Verge és senyoria,
és un flanc que guarda Déu.

El cambril és la carena
d'on s'albiren horitzons,
que s'eixamplen fins la glòria,
i ens hi fa de repetjó,
és un espiral bellíssim,
que, onejant, arriba al cel.

L'espadanya mirallera,
que tritlleja, tot cantant
les llaors de la Senyora,
el blau del cel esguardant,
és un esclat d'esperances,
de joies és una deu.

Vostra imatge senyorívola
és imà dels nostres cors,
de nostre poble la brúixola
que ens endreça vers el nord;
a Vallmoll fa quatre segles
que hi brilla més que un estel.

Als fills vostres, dolça Mare,
xiuxiuegeu més amors;
i si els tràngols de la vida
o els rompents de les passions
ens malmenen; oh Maria,
correrem a vostres peus.

Cantarem vostres misteris
que són de goig i dolor,
que de glòries i esperances
és un estoig vostre cor;
us cantarem, dolça Mare,
com si ja fóssim al cel.

Puix que els nostres camps, Senyora,
heu enriquit de mercès,
un nou cant que ens enamora
cantem, Verge del Roser.

Ermita de la Mare de Déu del Roser de Vallmoll
Foto: Google Maps

Comentaris

  1. Un bon i agraït recull, que ens ajuda a assaborir la tendresa de la "Rosereta", com l'anomenava la meva mare. L'enhorabona. Vallmoll sempre ha sabut mirar-la i estimar-la. "Mireu-nos sempre amorosa..."

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada