I.
La nit s'esberla i es torna tan clara,
que els homes veuen Déu nostre Senyor:
el Fill de Déu és el Noi de la Mare,
bressat a l'aire de tendra cançó.
Pobles, veniu, i adorem el Senyor.
Si el Fill de Déu per amor s'encarnava
i home entre els homes es féu com es féu,
ens empeltava una mística saba:
nosaltres som de la raça de Déu.
El Fill de Déu ens ha fet fills de Déu.
Fills en el Fill, cohereus de la glòria,
tots som germans retrobats a Betlem;
en néixer Crist, recomença la història,
i tots nosaltres amb ell renaixem.
Crist en els nostres germans estimem.
Mentre de molsa guarnim el pessebre,
no ens adormim en un somni suau:
màgics estels engoleix la tenebra,
xiulen les bales, sens treva de pau.
Cessin les guerres i regni la pau.
Glòria i honor al Fillet de Maria,
que avui naixia a recer d'un portal;
és el qui neix el mateix que naixia,
que avui naixia del Pare eternal.
Amb pa de goig celebrem el Nadal. Amén.
II.
La llum d'aquesta nit mostra el Misteri
del Déu que s'ha encarnat:
comença avui, Jesús, el vostre imperi
d'amor i veritat.
 |
| Pessebre vivent a Sant Guim de la Plana |
Del Pare etern en l'esplendor divina
naixeu eternament.
Ja abans del món, el Pare preordina
el vostre adveniment.
La plenitud del temps és arribada,
és ja el voler diví:
baixa del cel la mística rosada
que el món fa reflorir.
Oh santa Nit!, que dins una establia
nascut de nou veié
el Fill de Déu, Fill ara de Maria,
com l'àngel li digué.
Avui, oh Verb de Déu, l'humà llinatge
us lloa venturós,
com fan àngels del cel, que en pobre estatge
us veuen gloriós.
Formós Infant, que us té la Verge en braços:
sou nostre Redemptor!
Per vós el món i el cel nuen els llaços
de pau i de perdó.
Sou Príncep de la pau, i sou el Pare
del segle venidor;
l'Àngel del Gran Consell, i sou encara
de terra i cel Senyor.
A vós, oh Crist, i al Pare la lloança
i a l'Esperit escau.
Per vós al món ja torna la bonança.
Llaor! I als homes, pau. Amén.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada