DIVERSOS POEMES DE PRIMERA COMUNIÓ ESCRITS PER JOAQUIM RUYRA
|
| La Primera Comunió és quan es rep a Jesús per primera vegada present en l'Hòstia Santíssima. És el sagrament més important i cap a on s'encaminen tots els altres sagraments. |
En els anys 1930,
Joaquim Ruyra
va dedicar diversos poemes de Primera Comunió.
Jesús diu:
A fi de redimir-te vaig dar la vida mia
i, per regenerar-te m'he fet Eucaristia.
No t'espantis sentint-te petit i maculat,
de rebre el Déu puríssim que omple l'eternitat.
Pensa que si a tu vinc és perquè ho necessites.
És per guarir tos mals que et brindo mes visites.
Purifica't espera'm desitjant-me amb ardor.
No temis. No hi ha obstacles que no venci l'amor.
—dedicat al nen Enric Miralbell i Andreu—
Jo crec, Jesús que sou la vida nova,
la vera llum i el bon camí.
Guieu-me Vós en aquest món de prova,
on soc un pobre pelegrí.
Ara que el Món us blasma i us reprova,
preneu estatge en el meu si;
feu del meu cor humil la vostra cova.
Veniu, Jesús, veniu a mi.
—dedicat al nen Manuel Miralbell, maig de 1933—
El bon Jesús em convida,
i, plena d'emoció,
acudo a la seva crida
mig amb goig i mig amb por.
Roser del cèlic jardí,
impregni'm vostre sant aire.
Que, quan Jesús vingui a mi,
en senti la vostra flaire.
—dedicat a la nena Maria Rosa Miralbell i Andreu, juny de 1936—
Vergeta montserratina,
prepareu-me santament
per rebre a la meva sina
vostre Fill omnipotent.
Mare, avui la meva ànima celebra
la generositat de l'Home-Déu,
que a vèncer ve la mort i la tenebra
dins d'aquest pobre cor que és vostre i meu.
—dedicat a la nena Monserrat Miralbell i Condemines en una estampa amb la
Mare de Déu de Montserrat—
Oh bon Jesús perdonador i amable
que us heu dignat descendre al nostre si,
feu-hi estada constant i perdurable
i sigueu nostra llum, vida i camí.
—dedicat als fills dels Srs. Josep Maria de Sitjar de Togores i Encarnació
Masferrer—
Brandem palmes i llors,
que l'hora és beneïda.
Oh divinal reforç!
Oh dolcesa exquisida!...
La vida de la vida,
Jesús, avui ha entrat als nostres cors.
—dedicat als fills dels Srs. Josep Maria de Sitjar de Togores i Encarnació
Masferrer—
De temor i d'amor tremolo, Jesús meu.
Com ha de cabre en mi la magnitud de Déu?
¿Com es podrà avenir vostra esplendent bellesa
amb les tares d'un cor que és argila i vilesa?
Almenys, abans d'entrar-hi, dirigiu-li aquell mot
que de lluny els malalts sanejava del tot;
i després, no trigueu, veniu-hi, Font de Vida,
que fa temps que us espera mon ànima i us crida.
—dedicat al nen Antoni Roquer Enzesn, 10 de maig de 1934—
Oh Jesucrist bondadós,
home i Déu omnipotent,
que us doneu als pecadors
Vós mateix en aliment;
Vós, que tots els mals guariu
i que els morts ressusciteu,
veniu al meu cor, veniu
i mai no m'abandoneu.
—dedicat al nen Jordi Vila i Rufas, maig de 1935—
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada