GOZOS EN ALABANZA DE LA GLORIOSA SANTA ANA MADRE DE NUESTRA SEÑORA
.jpg)
|
|
Capelleta o fornícula de
Santa Anna
al carrer Ballesteries de Girona Foto: Enric |
.jpg){kind=link}
Pues de nuestro Salvadór
soys la Santa mas valida,
Socorred Madre querida
à quien os pide favor.
De Reyes sangre, y nobleza
liberal el Cielo os dió
tanto que el Verbo la uniò
á su infinita grandeza,
! ó que admirable fineza
para vos sublime honor.
...
En aquella pestilencia
que vió Gerona en sus dias
los de las Ballesterias
fueron libres de dolencia;
por vos una tal Clemencia
alcanzaron del Señor.
...
En fin toda agradecida
esta Calle, con fervor
Suplica Madre querida,
rogueis por ella al Señor.
|
| Edició de mitjans del s. XVIII. Font: Biblioteca de Catalunya |
Una possibilitat que s'hauria de confirmar és que fossin editats després
de les greus inundacions de Girona del 1737. Entre molts carrers va
afectar el carrer Ballesteries on tenia la impremta Antonio Oliva.
Possiblement van haver-hi moltes malalties infeccioses després de la
inundació pel desbordament de l'Onyar i el Ter, i els Goigs donen
gràcies per haver-se'n lliurat la gent del carrer Ballesteries.
|
| La Mare de Déu amb la seva mare santa Anna |
Per què aquests Goigs estan escrits en castellà?
Després del Decret de Nova Planta (1716), el castellà es va imposar com a llengua oficial en tots els àmbits administratius, judicials i eclesiàstics dels territoris de la Corona d’Aragó, inclosa Catalunya. Tot i que el català era la llengua parlada majoritàriament, el castellà dominava en els documents impresos, especialment si tenien caràcter religiós o oficial. A partir del segle XIX, amb el renaixement cultural català, molts goigs van tornar a escriure’s en català, com a reivindicació de la identitat pròpia.
Després del Decret de Nova Planta (1716), el castellà es va imposar com a llengua oficial en tots els àmbits administratius, judicials i eclesiàstics dels territoris de la Corona d’Aragó, inclosa Catalunya. Tot i que el català era la llengua parlada majoritàriament, el castellà dominava en els documents impresos, especialment si tenien caràcter religiós o oficial. A partir del segle XIX, amb el renaixement cultural català, molts goigs van tornar a escriure’s en català, com a reivindicació de la identitat pròpia.
|
|
El
Carrer Ballesteries
de Girona Foto: Artico2 |
|
|
Detall de la imatge de Santa Anna del carrer Ballesteries Retall de la foto d'Enric |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada