—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—
 |
| Imatge romànica de la Mare de Déu de Santes Masses |
I
Cada bri té una poncella,
cada flor el seu papalló,
cada font el bes d'un llavi,
cada nina un amador;
cada riu una ermiteta
abocada al seu balcó.
Ai, aquella que rumbeja
a Sedó damunt del Sió.
Al jardí bell de Maria
mil ermites han florit;
d'harmonia més perfecta,
de posat més escarit
honorades amb tal honra
i amb amor tan enardit
com Sedó estima la seva...
això sí que no s'és vist.
II
El sol nom de Santes Masses
duu un bleix primaveral
que eixamora la contrada
d'un amor pur i terral.
Cada llar té per la Verge
abrandat un fogueral
i el complau un batre d'ales
de dolcesa maternal.
És pels vells una ambrosia
de records dolços com mel;
pel fadrí i per la donzella,
un retall festós de cel.
Pels infants, una moixaina
que dels cors lleva la fel
en els jorns de romeria
fulgurants com un estel.
Com senyera enarborada
del bell pla és el ric trofeu,
la Ribera embadalida
pren esgambi allí al seu peu.
Ella aviva la florida
des de dalt, d'erm i conreu;
cada vila fanalera
cants li entona amb dolça veu:
III
A Tarroja surt el sol
a les Oluges la lluna,
a la plana de Sedó
la Prenda de Catalunya.
Ai, Verge de Santes Masses
a qui us compararé?
A la flor de la perera
o a les roses del roser?
A la flor de la perera
us comparo per blancor,
del roser a les belles roses
per la flaire i la color;
per puresa, al lliri lliri,
a la font pel doll d'amor,
pel lluir, a les estrelles,
que no lluen tant com Vós.
Ran del Sió teniu els peus
i la testa a la muntanya
vers ponent, mireu Urgell,
vers llevant, a la Segarra.
A la Segarra, el bon blat,
a l'Urgell les tardanies,
a la Ribera, l'amor
de Sedó a les rodalies.
Ai, Verge de Santes Masses,
bé us en podeu alabar,
que el floret de la Ribera
vostres cants fa ressonar:
A les Oluges, el Coma,
a Castellnou, el Duró,
a Malgrat, el Comalada,
a Prenyanosa, el Miró;
a Tarroja l'hereu Tella,
el Carbonell a Sedó,
a Hostafrancs, el Timoneda
i a Concabella, el Rector.
Madona del nostre amor,
Estrella de Santes Masses,
que pansides les cançons
que el meu cor us ha dictades!
Valdrà més deixar cantar
el riuet sota les canyes,
les flors dintre del conreu
o amagades sota els marges,
i en el cim esbalandrat,
el serè i la marinada,
trobadors d'ample pulmó
de l'Urgell i la Segarra.
IV
Va passar, temps era temps,
ningú no sap quan seria,
que la vila de Sedó
d'entusiasme s'enardia.
Una nova corregué
pel país, sense fre ni brida,
d'un tresor aparegut
dins la terra amorosida.
No era no, una mina d'or
ni d'argent ni pedreria,
ni la gerra d'un avar
que amb les unces refulgia.
Era sí la clau del cel,
el que Adam tancat havia;
pels malalts nafrats del cor,
era metge i medicina.
Del guaret aterrossat
reposava dins la sina:
mai en horta ni en secà
no es llevà millor collita.
Com un pom de flors frescals,
quan el mes d'abril arriba,
sanitosos els colors
com s'estila a pagesia,
sota sota del guaret
una imatge romania
de la Mare de Jesús
la humil Verge Maria.
Oh, la vila de Sedó,
quin present el cel t'envia!
Bé te'n pots ben alabar,
riallera i fresca vila.
Una talla, joia d'art,
de faisó tota exquisida,
cara llarga, bell posat,
del romànic mostra rica;
impecable en tots els trets,
sumptuosament vestida,
mantell blau estrellat d'or
i corona de regina.
Rostre d'home capficat
el Jesús que beneïa
amb la destra solament
que l'esquerra li fallia.
El tresor, un cop trobat,
no cal dir el que esdevindria,
tantes viles al seu volt,
cadascuna l'abellia:
més la Verge del cor bla
el cantar repetiria:
"Si em donéssiu a triar
a Sedó en voldria estar."
Conegut amb aquests mots
el voler de la Regina,
un bell arbre fou plantat
tot obrat de pedra fina
que dels segles amb el pas
noves branques llevaria
fins esdevenir el d'avui
de fermança gegantina,
que podria eixoplugar
tot Sedó i la rodalia
al recer del seu brancam
en aplec i romeria.
La collita que ha llevat
de miracles, dia a dia,
la ribera n'ha enriquit
cap a cap, de riba a riba:
V
Dins d'un pou fóren ficats
pels alarbs de moreria
de la vila de Sedó
tres veïns amb fellonia.
No hi ha pou, segat ni avenc
on no arribi la clarícia
que fulgura com un far
per la vela a la deriva.
Des del cel oí els seus planys
la Princesa sedonina
i un exèrcit cristià
amb bravura i gallardia,
els alarbs foragità
dels dominis de Maria,
deslliurant els camperols
de la mort i l'agonia.
De llevant fins a ponent,
la comarca s'estremia
del ferotge trenta-sis
tot curull de fel i d'ira;
el tresor cal amagar
de la imatge de Maria;
així ho feia el mas Madó
entremig d'un mar d'espigues.
Quan de batre fou el temps,
un altre asil trobaria
al bell cor d'un gros paller
dels que a Segarra s'estilen,
cada palla un bri de sol,
cada volva una guspira;
el bolló del caramull,
polsim d'or i pedreria.
—Foc a l'era d'en Madó—
espantada la gent crida!
Per camí i per viarany
la ferrada i la marmita
feien cor amb la clamor
de la cloca esbalaïda
que arborada toca a foc
i commou tota la vila.
Resta un munt cada paller
de negrosa palla humida.
La imatge sens remei,
una brasa esdevindria.
Però no, que entre el caliu
un paller encara s'alzina
com un jove fanaler
al costat de la fadrina,
enardit i afalagat
pel llambreig de flama amiga
i el turbó de fum a glops
que pel cel s'entortolliga,
com tribut dels camps del Sió
a l'ocult tron de Maria.
Res del món no prevaldrà
contra decisió divina.
VI
Fins fa poc, ran de l'ermita
hi hagué l'escola d'infants
que pujaven a volades
de les viles circumdants.
De calàndries i sicelles
de la vall com de companys,
cruixiders i cogullades
els aidaven pels vessants.
Les parets ara, caigudes,
d'enyorança són un clam.
—No ploreu, pedres resseques
que aquells nins ja tornaran!—
Tornaran quan seran homes,
en novembre i maig galant
i duran a la Madona
d'oracions un florit ram
de records i d'enyorances
que a infantesa flairaran.
Oh, Verge de Santes Masses,
accepteu el meu, si us plau.
Des d'allà a la font de Cava
fins al Segre rondinant,
beneïu, Verge amorosa,
terra, cases i estadants.
 |
Ermita de Santes Masses Foto: Àngela Llop. Més informació: Conèixer Catalunya |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada