Cant a Maria. Poema de Joan Maragall.

Mare de Déu al Santuari de Rocaprevera (Torelló)
Foto: Josep Maria

*S'ha respectat l'escriptura pre-normativa de Les Obres Completes editades per Gustau Gili el 1912-1913.

CANT A MARIA

El qui un sol cop vos ha mirat,

Mare, ja esclau no és del pecat,

ni pot patir d'altre torment

que, lluny de Vós, l'anyorament:

ha d'estimâ'us eternalment.

De vostres gracies el record

en l'ànima li resta com el més gran tresor.

Lo que us estimo ja ho sabeu,

i lo que'm cal prou que ho veieu.

Feu-me sentir vostra dolçor!

Dèu-me senyal del vostre amor!

Jo visc en Vós: feu-vos sentî

Vós un instant al menys en mi!

Quantes vegades somniant,

Mare, us he vist bella amb l'Infant,

el Jesuset, vers mi piedós,

volía prou jugar tots dos;

mes Vós, alçant l'esguard, al punt

vos l'emportaveu cel amunt.

Jo què us he fet, pobre de mi?

Si he obrat mal, volgueu-m'ho dî.

Que no us haig pas de fer saber

quant vostre soc tot jo sencer.

Reina, agafeu-me ara pel mot:

preneu-me cor, sentits i vida i tot.

Els altars vostres ¿què no són

el meu refugi anant pel món?

¿Les vostres gracies no he acceptat

amb la més gran humilitat

de tants anys ha, que, essent petit,

ja m'alletava en vostre pit?

En aquells dies més d'un cop,

Mare, us he vist de ben aprop.

El vostre Fill dava'm les mans

com fan trobant-se dos germans;

i Vós mitj-rèieu fent-me un bés.

Temps benhaurat! Mes, ara, ont és?

Ara és ben lluny: ja fa molts anys

que'l dol i el greu me són companys;

corro pel món esma-perdut.

Ont ets, camí de la salut?

De vostres faldes, somicant,

me penjaré com un infant.

Si sols un nin vos pot mirar,

si sols al nin heu d'ajudar,

¡prou, del camí que vaig seguint!

Desfeu-me els anys, torneu-me nin!

Perquè l'amor, la fe d'infant,

d'aquell temps d'or que us el he anat servant.