Buscant Déu. Poema de Josep Fuster Ribas.

BUSCANT DÉU


L'esperit busca a Déu fervorosament...,
en llibres, tractats, obres de teologia,
religions i treballs d'astronomia;
busca una raó per il·luminar la ment,
amb l'anhel de trobar un Déu benvolent.
Tement el fracàs, busca també a les altures,
al mar, en terra erma, als sembrats o en les pastures.
Res..., no troba a Déu, i renúncia a un altre intent.

Divagant absort, d'un nadó sento el plor,
m'hi apropo, el nen em veu, es calma, em mira i somriu,
veig la mirada del rostre que tot ho diu...
Sí..., l'he trobat, i he vist llum en la foscor.
Déu és la mateixa vida, és amor, és claror,
la seva mirada és viva i captivadora,
generosa, neta, brillant i acollidora,
és la primavera florint dins el meu cor.

—Josep Fuster Ribas—


Comentaris