—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
 |
| Frontal d'altar de Santa Maria, atribuït al Mestre d'Avià, conservat al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A l'església hi ha una còpia. Foto i més informació: Conèixer Catalunya |
I
Dalt d'una plana,
balcó enlairat
en la barana
del Llobregat;
quan Gironella
heu depassat,
una capella
riu de bon grat.
L'aplec rossola
de l'Avià,
de l'Espunyola
i de Montclar;
uns altres pugen
des de l'Olvan
o Gironella,
galant galant.
Porten l'armilla
damunt l'espatlla,
tresquen alegres
com una guatlla.
Les noies duen
el faldellí,
gipó i filoja
de fer patir.
Una riuada
de pelegrins
que omple a balquena
tots els camins;
marxa impulsada
per l'escalfor
que els cors abrusa
d'igual amor.
Tots llampeguegen
com gladiols
per nostra Dona,
la d'Obiols,
que avui celebra
amb esplendor
de pompa i gala
la festa d'or.
Prou que ho proclamen
colors i flaires
que meravellen
sentits i aires,
aquest diumenge
segon de maig
que les moixaines
escampa a raig
i les florestes
dels corriols
que us entrebanquen
'nant a Obiols.
Altes muntanyes
corona fan:
les de Peguera,
la dels Tossals,
les de Portella,
les de Queralt,
les llevantines,
Quart i Olvan.
De riques gales
totes s'abillen:
d'argent la testa,
verdes faldilles,
i al cel enlairen
fúlgid el vol
per la Regina,
la d'Obiols.
D'arreu li duen
en aquest dia
l'esclat de joia
que al pit fulgia;
la jovenalla,
el pomell d'or
de flors collides
en cada cor;
jais i matrones,
dolços records,
i la mainada,
cants i alegrois.
Ella trasmuda
el Berguedà
en una plana
que fa encantar,
per la fontana,
per l'ambrosia
que cabalosa
canta i refila.
Estrella clara
de l'infinit,
on Vós puntàveu
mai no és de nit.
Rosa esclatada
de Jericó,
tan cobejada
pel bo i millor.
Si avui us bressa
l'aura de maig
i us canten rondes
cucut i gaig,
ensems que sia
bla el nostre cor,
per Vós, Maria,
fornal d'amor.
Virtuts flairoses
per flocs i veles,
per robes fines
del cor les teles,
per la Madona
del cel baixada
amb una ermita en
cada encontrada
on para gràcil
l'esplèndid vol
per dur a l'home
gaudi i consol.
Així és galana
la nostra terra
i cobejable
del pla a la serra,
car d'onsevulla
que la guaiteu,
fita marina
dolça veureu
que delit dóna
ple de gaubança
tal sedent cérvola
que al pou s'atansa.
II
En aquesta hora
que hom s'acomiada
fins que s'escoli
una altra anyada,
tothom fa via
pels corriols
que s'eixamenen
des d'Obiols.
Els il·luminen
els cants festosos
dels goigs que volen
pel cel airosos
i un ròssec deixen
de resplendor,
ferma penyora
de fe i amor.
Oh, Verge Santa,
ferm llumenar,
Joia que encanta el
baix Berguedà,
mireu-nos sempre
com a fillols
des d'aquest soli
de l'Obiols.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada