—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu dels Torrents de Vimbodí |
I
De la pau de les altures
els torrents n'estan cansats;
quan les serres dormen lasses,
de puntetes han marxat.
Els uns van per Riudabella,
el Titllar per capità,
altres cerquen Vilanova,
de l'escala en un replà.
Quan arriben a Vallclara,
entre fraules verdejants,
proclamen cap de colla
al de Vierns que prou s'ho val.
Els que baixen de la Llena,
de Tarrés i d'El Tallat,
el cabal ofrenarien
al riuet Sec de Milans.
La mirada tenen plena
de reflexes muntanyans,
de besllums i llunyanies
i de cel tot estrellats.
Lluny del clos de casa seva,
Vimbodí els obria el pas,
l'escaiguda portalera
del país de Barberà.
A l'Espluga els esperava
la fontana de vint raigs
de vistosa cascadella
i els tresors de l'Hospital.
Els fadrins de la muntanya,
quin glatir i quin sospirar
en entrar a la terra plana
amb el cor de bat a bat!
Arrullades de pinedes,
les comelles dels voltants,
per llucar els torrents cantaires
de puntetes s'han posat.
Els caldria una senyera
que, per l'aire espetegant,
esmentés la regalia
de la seva sang comtal.
Un penó i una regina
per poder-li ofrenar
els trofeus que per la ruta
assolissin conquistar.
Si els calia l'harmonia
que els cors deixa extasiats
i l'espill de la puresa
a què estan tan avesats.
On podrien descobrir-la,
on tindria el seu palau
la Princesa esplendorosa
que els torrents han somniat?
Si als palaus d'ací a la terra
és inútil de cercar,
caldrà fer-ho en els àmbits
de la pàtria celestial.
Esguardeu-la, gloriosa,
asseguda a destra mà
de l'etern Déu de justícia,
més fulgent que el sol de maig.
La que els àngels i arcàngels
es morfonen en mirar
i omple el cor de benaurança
de munions de benaurats.
Heus-ací la gentil Reina
que els torrents han proclamat,
de la Glòria baixada
amb tal honra i majestat.
El palau que a Nostra Dona
d'Els Torrents han ofrenat
és al peu del més presívol
de marjals endomassats.
II
L'ampla porta sempre oberta
us convida, amable, a entrar,
la frescor de les llosanes
i el salut de l'ermità.
Quan la porta heu depassada
i la imatge atalaiat,
sereu pres d'una fal·lera
que us duria al seu costat.
III
Reposant al fresc ombriu
d'aquesta horta regalada,
escoltant de l'ermità
la contalla que us encanta:
Un pagès, escorcollant
del torrent el florit marge
va tocar amb l'escarpell
l'alabastre de la imatge.
La nova volava arreu,
branden soles les campanes;
s'adornaren bosc i prat,
de florides novençanes.
Tot el cel s'enllumenà
d'una llum tota mudada,
d'una resplendor tan gran
que ultrapassa la contrada,
i la veuen de Tarrés,
de Fulleda, de Vinaixa,
de L'Albi, d'El Vilosell,
de Vilanova i Vallclara.
Els torrents endiumenjats
els camins els assenyalen,
si no ho fessin els torrents,
ja ho faria l'ocellada;
si no ho fessin els ocells,
els pastors i les ramades,
i si no, els àngels del cel
que no caben a les branques.
D'ençà que la Verge hi és
cap drecera no està en vaga,
tothom frisa per tastar
la mel dolça d'aquesta arna.
Una làpida a l'entrant
diu el temps de la troballa
Segle quinzè venturós
quan tot just obre la balda.
També diu que fra Magí:
una ermita hi enlairava
i passats els setanta anys
molt i molt la millorava.
La petjada de Poblet
hi és per tot ben neta i clara:
la pedra que surt arreu,
els escuts de la façana,
la casa que al seu costat
amplament era enlairada
pel sojorn de l'ermità
i els romeus que hi fan parada.
La imatge d'Els Torrents
és un doll de bellor i gràcia,
d'alabastre de Sarral
finament policromada.
Té una alçada de cinc pams,
testa noble coronada,
el posat té bondadós
com escau a tota Mare.
Al braç dret aguanta el Nin
que un ocell afalagava,
delicat com un present
de bec fi i ala daurada,
i entremig dels alabastres
que hi dugueren de Sarral,
els escuts amb les llegendes
que el bressol han enflocat
i proclamen l'ascendència
de llinatge pobletà,
pujaríeu les escales
atiats pel dolç mirar
de la Reina, Verge i Mare
que us allarga amb goig la mà
i us aviva al cor la flama
que us fa amable com un guant.
IV
Déu vos guard Mare de Déu,
Portalera de la Conca,
Torrent d'aigua celestial
que la set del cor estronca.
Permeteu-me respirar
les delícies del bon aire
que es disfruta en aquest clos
que la vostra faç embauma.
Verge Santa d'Els Torrents
mestressa en bellor i gràcia,
al convit celestial
guardeu-nos un lloc a taula.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada