Poema a la Mare de Déu de Lourdes de Tona (Osona, Barcelona).

—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—


La Mare de Déu de Lourdes en la seva església a Tona.
Foto: Andreu Figueras.

I

Avui que tot el món
la vista té posada
de Lourdes a l'entorn
per on corre el riu Gave,

a Tona anem, germans,
omplim les carrerades;
Vallès i Moianès
de cims i fondalades.

Que s'alcin els bells cants
fins dalt de l'estelada
i es trobin amb els que
s'enlairen allà a França...

La neu del vestit blanc,
el blau pur de la faixa,
les roses que en els peus
de la Madona es baden,

emplenin tot el món
d'un aire de bonança,
d'amor en cada cor
i joia en cada ànima.

II

De Maria, les lloances,
per poder cantar de grat,
del castell en la solana
en té el temple arrecerat.

Ens caldria una bufada
de vent ben eixelebrat
que ens dugués una volada
del novè segle al terrat.

De segur que hi trobaríem
el castell en tot esclat,
cavallers cota de malla,
damisel·les de brocats;

el portal damunt d'Ausona,
sentinella del comtat,
on fumegen llars i hisendes
com a ròssec dels alarbs.

Al costat hi trobaríem
donant força a cada braç
l'excel·lent Verge Maria
en escuts i estendards,

i en ermita consagrada
per l'heroi bisbe Gotmar,
forjador de pàtria nova
el novè segle en tombar.

Ara cal deixar volar
de bon grat la fantasia
per poder compaginar
tot allò que esdevindria

en els segles emboirats
de la llarga edat florida
en la vida del castell,
del castell i de l'ermita.

Com gavina de roquer
que davalla a la mar blava,
fou la Verge del Castell
al rampeu de la muntanya,

acostant-se més als fills
en graciosa volada,
a la banda de ponent
pel castell adosserada.

Allí sota la invocació
de Nostra Dama del Barri,
per a Tona fou d'amor
arquimesa i reliquiari.

De Lurda porta la nau,
el nom escrit a la proa
del mil nou-cents quatre ençà
i amb bon vent velera voga.

Allí és ombra refrescant
de la calor que ens aixafa
i font clara i abundant
que la set dels cors apaga:

és rosada del matí
que amb el sol s'era tornada
cent mil arcs de Sant Martí
enjoiant conreus i prada.

Heus ací el portal rodó
de carreus de gran volada,
escaient, fi rosetó,
un per cada nau gallarda.

Tres en té, volant al cel,
d'arcs esvelts en cada ala
sostinguts pels braços ferms
dels pilars brodats de gales,

i el florit altar major
amb la gruta figurada;
Bernadeta allí al rampeu,
més amunt la Verge Blanca

i la pedra vista arreu,
capitells, sòcols i arcades
i les joies de més preu,
les flairoses presentalles.

Només cal que un núvol tou
amb rivets de color rosa
es desfaci amb pluja o rou
per a rompre la resclosa,

i camí i ermita ensems
de romeus vagin a l'ample
com riuada de bon temps
o com rusc eixamenant-se.

Així esdevingué amb motiu
del recent cinquantenari
que enardia el vell caliu
del casal antic del Barri.

Fastuós pontifical,
processó en la nit serena,
besamans de ritual
a la Verge per ofrena.

Tal ressò a Tona trobà
l'aniversari de França
que d'aquell moment ençà
canta tot i cantarà.

Les pedres negroses
de dalt del castell
floriren joioses
com rams de clavells.

El Gurri, que entona
un cant tan ardit,
de joia environa
la plana de Vic.

Ponent exultava
la veu del Congost;
Vallès hi ajuntava
un himne festós.

Montseny refilava
amb to solemnial,
del pla de la Calma
al brau Sant Marçal.

Amb veu clara i fina
respon Moianès,
des de Collsuspina
com faró encès,

igual que les serres
la Bola i Bellmunt,
Sant Pere Casserres,
Cabrera i Damunt.

I tot el món vanta
la Mare de Déu,
l'ocell, la flor i planta
de bosc i conreu.

Sortosa, oh Tona,
que tens tan a prop
la font d'aigua bona
que ho cura ben tot.

Estrella de l'alba,
Punteta de sol,
Floreta de malva,
fulgent Gladiol.


Església de Santa Maria del Barri o de la Mare de Déu de Lurdes (Lourdes).
Al segle XI una família va construir un mas i una església a la falda del turó del castell de Tona. El nom d'aquest mas (Mas Barri), va acabar donant nom a tot l'indret amb la posterior construcció d'altres masos. L'església és una barreja de romànic i gòtic tardà degut a les posteriors restauracions. Posteriorment passà a anomenar-se església de Sant Miquel de Tona, i a partir del 1904, en ser dedicada a la mare de Déu de Lurdes, Santuari de Lurdes.
Foto: Picot Produccions
Foto: Joan de Lomas



Comentaris