Goigs a la Mare de Déu de la Torreta. Parròquia de Sant Feliu de Luelles, a Montmajor (Berguedà, Barcelona)
GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE LA TORRETA, QUE ES VENERA A LA PARRÒQUIA DE SANT
FELIU DE LUELLES.
En el cel de nostra història
sou la glòria;
com un estel que brillava
sortoses mans us trobaren,
Mare dolça.
D'eixa Torreta preuada,
que és del nostre cel la llinda,
sou la joia.
Els ex-vots us amoregen
i xiuxegen
ses tendrívoles cançons,
que com místics trobadors
remoregen
el blau-cel del nostre amor
que a la celestial Regina
sempre implora.
És la Torreta un alcàsser,
és drassana,
que nostra terra defensa;
és la Torreta drecera
de la pàtria,
que al cel a tots ens espera;
d'aquell sol que ja il·lumina
n'és l'aurora.
Tany joiós de flor molt tendra
de la Verge
és l'altar, que en fruits esclata
de sang divina, que salva
nostra terra;
és un broll de sang que raja,
és un batec de Maria
cada volta.
Nard de cèliques fragàncies
deu de gràcies,
sou Vós, Mare de l'Església,
que del cel sou la portella
i l'entrada;
en les sotsobres estrella,
perquè mai no ens desafilla
la Senyora.
Nostres cors sempre encoratja
l'espadanya,
que aleteja vers l'altura,
que canta amors tota pura
i ondulada.
De vostre esguard sent fretura
el mortal que en Vós confia
i us enyora.
|
|
Mare de Déu de la Torreta Foto i més informació: Antoni Gimeno La restauració de la imatge a la web del Bisbat de Solsona |
Joiosos venim, Senyora,
a l'ermita,
on tornar a cantar a Maria
els nostres cors enamora.
En el cel de nostra història
sou la glòria;
com un estel que brillava
sortoses mans us trobaren,
Mare dolça.
D'eixa Torreta preuada,
que és del nostre cel la llinda,
sou la joia.
Els ex-vots us amoregen
i xiuxegen
ses tendrívoles cançons,
que com místics trobadors
remoregen
el blau-cel del nostre amor
que a la celestial Regina
sempre implora.
És la Torreta un alcàsser,
és drassana,
que nostra terra defensa;
és la Torreta drecera
de la pàtria,
que al cel a tots ens espera;
d'aquell sol que ja il·lumina
n'és l'aurora.
Tany joiós de flor molt tendra
de la Verge
és l'altar, que en fruits esclata
de sang divina, que salva
nostra terra;
és un broll de sang que raja,
és un batec de Maria
cada volta.
Nard de cèliques fragàncies
deu de gràcies,
sou Vós, Mare de l'Església,
que del cel sou la portella
i l'entrada;
en les sotsobres estrella,
perquè mai no ens desafilla
la Senyora.
Nostres cors sempre encoratja
l'espadanya,
que aleteja vers l'altura,
que canta amors tota pura
i ondulada.
De vostre esguard sent fretura
el mortal que en Vós confia
i us enyora.
GOIGS DE MANUEL ESQUER MONTSENY, C.M.F.
|
| Font: Josep Maria Fabregat |
|
|
Ermita de la Mare de Déu de la Torreta, a la parròquia de
Sant Feliu de Luelles. Foto: ullades |







Aquí tenen una bonica foto: http://tionia1.pangea.org/Exvot/Santuaris/La%20Torreta/LlegendaTorreta.htm
ResponEliminaMoltes gràcies, ja li he incorporat
EliminaI aquí encara millor, la restauració que han fet https://bisbatsolsona.cat/2023/05/restauracions-de-la-comissio-de-patrimoni-a-codonyet-sorba-i-la-torreta-sant-feliu-lluelles/
ResponEliminaMoltes gràcies per l'aportació
Elimina