dijous, 22 de desembre de 2011

El tió de Nadal. Poema de Joana Raspall

Tió de Nadal que menjarà molta verdura
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.

Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
—Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.

Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen:
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada