 |
| Pessebre vivent de Sant Guim de la Plana (La Segarra) |
El desembre congelat
confós es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor:
d'una ro ro ro,
d'una sa sa sa,
d'una ro, d'una sa,
d'una rosa bella
fecunda i poncella.
Diu que el maig ara ha florit,
sense ser encara,
lliri blanc, fresc i polit
de fragància rara
que per tot el món se sent
de Llevant fins a Ponent
i que amb sa dolçura
dóna gran ventura.
El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
quan en una mitjanit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una bella aurora
que el cel enamora.
Els pastors varen venir
tots sense cap falla,
bo i tocant el tambori,
flabiol i gralla.
I davant del Jesuset,
de Maria i de Josep,
de molt bona gana
ballen la sardana.
Arribaren els tres Reis
amb molta alegria
a adorar el gran Rei dels cels
en una establia.
Li oferiren tres presents,
com són: or, mirra i encens,
a la Mare pia,
la Verge Maria.
Amb contentament i amor
celebrem el dia
en el què el diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor,
oferim-li nostre cor,
que és la gran finesa
de nostra pobresa.
 |
| Edició de l'any 1871. Font: Manel Callao al bloc L'aventura gogística. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada