divendres, 2 de desembre de 2011

El desembre congelat. Cançó de Nadal

Pessebre vivent de Sant Guim de la Plana (La Segarra)

El desembre congelat
confós es retira.
Abril, de flors coronat,
tot el món admira.
Quan en un jardí d'amor
neix una divina flor:
d'una ro ro ro,
d'una sa sa sa,
d'una ro, d'una sa,
d'una rosa bella
fecunda i poncella.

Diu que el maig ara ha florit,
sense ser encara,
lliri blanc, fresc i polit
de fragància rara
que per tot el món se sent
de Llevant fins a Ponent
i que amb sa dolçura
dóna gran ventura.

El primer pare causà
la nit tenebrosa
que a tot el món ofuscà
la vista penosa;
quan en una mitjanit,
brilla el sol que n'és eixit
d'una bella aurora
que el cel enamora.

Els pastors varen venir
tots sense cap falla,
bo i tocant el tambori,
flabiol i gralla.
I davant del Jesuset,
de Maria i de Josep,
de molt bona gana
ballen la sardana.

Arribaren els tres Reis
amb molta alegria
a adorar el gran Rei dels cels
en una establia.
Li oferiren tres presents,
com són: or, mirra i encens,
a la Mare pia,
la Verge Maria.

Amb contentament i amor
celebrem el dia
en el què el diví Senyor
neix amb alegria.
Si no tenim més tresor,
oferim-li nostre cor,
que és la gran finesa
de nostra pobresa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada