—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—
 |
| Mare de Déu de l'Horta Foto: lleidatur.com |
No fareu esment de l'Horta
que no us faci un salt el cor,
que els camins que van a l'Horta
tremolosos són d'amor.
Els romeus hi fan garlandes
quan el temps ja ha fet el tomb
i la Pasqua riallera
engalana tot el món.
Els sembrats amb les roselles,
els caixers amb llirs i alocs,
els barders i les salzedes
de llaçades rulls i flocs,
i les xiques alduferes,
i els fadrins posat airós
que en silenci fan la via
per deixar que parli el cor.
Ai, la Pasqua encisadora,
ai, la Pasqua de les flors!
que el present sembra de joia
i el passat de dolç enyor,
més que més si, cap a l'Horta
heu estat romeu sortós,
que en ser-hi sadollaria
el seu alè el vostre cor.
Tant si sou de les Tarroges,
de Vallverd o Castellnou,
Montalé de la Toralla,
de Barbens o el Bullidor,
a l'ermita d'arribada,
com si fos per primer cop,
amb les gales que l'enrotllen
us és grat de lligar un pom;
del gegant àlber que ofrena
son ombratge protector,
de la xica fontanella
que refila al peu de l'om,
del desguàs que amb ses arbredes
és palau de rossinyols
i el porxat de l'ermitana
tot guarnit de gladiols,
i a la Verge en fer-ne ofrena
cantaríeu de bon cor:
Ai, Mare de Déu de l'Horta,
quin bell tron haveu triat,
l'entreforc d'un om presívol
a Llevant sortint d'Ivars.
Per això sou moreneta,
la serena us ha colrat
del llabreig de sol i estrelles
guspireja el vostre esguard.
Al pastor de casa Perla,
que guardava el bestiar,
Vós que sou del cel Princesa
us volguéreu demostrar.
Canviàreu de reialme:
el que fou cel estrellat
ara és horta fresca i gerda
de l'Urgell ressec al pla.
Bé podreu, Verge amorosa,
ben a pler estendre l'esguard
que de planes com aquesta
de l'Urgell, cap no n'hi ha.
Les muntanyes més properes
són set llegües més enllà:
el Montsec mostra ses crestes
que són d'or, si el sol hi bat;
tots els cims de la Segarra
s'allargassen fins al pla;
vers Sant Guim com caparregen
de pinedes abrigats,
i les crestes de la Llena,
per la banda de la mar,
de l'Urgell són el rellotge
un repic cada tossal.
Si Ponent us abellia
per mirar de tant en tant,
ni una ombreta escadussera
trobaríeu al davant.
Heu triat molt bona terra,
Hortolana celestial:
amb tan destra Jardinera
molt més bona esdevindrà.
El pastor de casa Perla
a Barbens us va portar,
la major nau de l'església
per estada us ofrenà;
Vós a l'om del peu de l'Horta
dirigiu vostre volar;
com del cel la volta amplíssima
quina església cobrirà?
Els d'Ivars també us volgueren
per Regina en son altar;
tres vegades que us hi duen
totes tres foren en va.
Ara, al mig de la bardissa
de maragda espurnejant,
entremig d'arbres frondosos,
un de pedra que n'hi ha,
i en ses branques ben florides,
calentó el niuet penjat
de la Verge xicarrona
que ans del món Déu va criar.
Al·leluia, pastor el Perla!
Benaurats, Barbens i Ivars!
Ai, xiquets, tota la plana
de Ponent fins a Llevant!
De cançons i de corrandes
en tindreu a més i endà;
si en tindreu de lluminàries
Vós que sou llum celestial;
Llauradors amb les tonades
que s'allarguen com un plany,
refilets de l'ocellada
que redringuen tot un any,
el flauteig de la fontana
i la fressa del treball,
del serè i la marinada
el murmuri en el brancall,
teixiran, Verge de l'Horta,
el més dolç dels virolais
que durà vostres lloances
cel amunt i cel enllà.
Els brandons de vostra ermita
nit i dia cremaran:
estrelletes, sol i lluna
i roselles en eixam,
fins arran de vostra porta
brillaran com uns fanals.
Vós sereu nostra advocada
generosa i ben bogal;
si l'eixut abat la plana
cors i plantes contristant,
amb el cor posat als llavis
les pregàries s'alçaran
i la pluja riallera
tornarà la joia als camps.
Als camins i carrerades
canviarà la pols en fang
i el solei que tot ho abrusa,
serà un xàfec repicant.
I riurà la joia plena
per les viles i els casals,
empenyent l'odi i l'enveja
que corsequen com un cranc,
i s'allunyen les malures
de les febres angoixants;
la salut que abans mancava
somriu ara a tot esclat,
i la plana socarrada
per l'eixut i els freds tardans,
de salats i de gatoses,
de llopades abrigall,
s'ha tornat la més galana,
més serena i més bogal.
Al·leluia, pastor el Perla!
benaurats, Barbens i Ivars!
Mare excelsa i estimada,
Hortolana sense igual.
Beneïu nostres collites,
nostra casa amb son cabal,
de Migjorn a Tramuntana,
de Ponent fins a Llevant
i que aquest soli de l'Horta
de l'Urgell en sigui el far
guiador de nostra vela
de la vida per la mar,
fins que arribi riallera
a les platges celestials.
 |
| Altar de la Mare de Déu de l'Horta Foto i més informació: Pobles de Catalunya |
 |
| Ermita de la Mare de Déu de l'Horta, a Ivars d'Urgell Foto: Jaume Ignasi Argilés |
 |
| Festa de la Mare de Déu de l'Horta, a començaments de setembre. Foto: Bisbat d'Urgell |
Només de veure el mapa ja em fa plorar aqui va neixer la meva mare i els meus tiets i tieta aqui hi tinc enterrada la meva avia i aqui hi vaig passar
ResponEliminaMolts records...
Elimina