—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
Oració per dir-se davant de la antiga i trobada imatge de Maria Ssma. que es venera en lo altar major de la parròquia de Tagamanent, bisbat de Vich.
Amorosíssim Jesús, que amb admirable providència haveu disposat que vostra Mare Ssma. fos coneguda i venerada en lo cim de nostres muntanyes i que en ses antigues i devotes imatges trobessin remei i consol en les necessitats presents, concediu-nos la gràcia de que tots los que pugen a visitar-vos en Tagamanent, experimentin los beneficis de sa poderosa intercessió en aquesta vida i tinguin després entrada en lo cel. Amén.
Per pujar a Tagamanent
des del poble d'Aiguafreda,
el riell de l'Avençó
ens mostrava la drecera.
Hi anem per honorar
Nostra Dona, que n'és la Reina,
oferir-li un ram de flors
i una cobla rondallera.
Salta el riu de l'Avençó
d'una passa gansonera
i la bassa del molí,
que amoixava la ramera,
emmiralla displicent
el molí i la molinera.
Causa tot un desencís
que frenava la carrera.
Si marxem dels sots humits
posant proa a la carena,
el borrim dels caminets
ja no cruix sota la petja.
A l'ampit blau de can Puig
no hi veiem la masovera
entremig dels gladiols,
galdirons i violeres.
Quan ja som a prop del cim,
la mirada tafanera
estenem adelerats
pel redol de meravella.
Allà, els cingles de Bertí
al balcó de Seuva Negra,
al damunt del carrer estret
que el congost galant rondeja.
Som al coll de Sant Martí,
al rampeu de la cinglera;
al damunt vola aldufer
el penó gris de la Verge.
Tan bell punt l'hem assolit,
salut, terra muntanyenca:
Puiggraciós, hereu ric
de la Garriga i l'Ametlla;
Gallifa, retaule d'or
de les gòtiques cingleres;
puig de la Creu i Farell,
Sant Llorenç de les llegendes;
Montserrat, més a ponent,
lluu al sol la rastellera
d'escolans i tonsurats
en adoració perenne.
Brufaganya i Montagut
amb les robes moradenques,
brasa estesa de gegants
i sal, guardó de la terra.
Per què, muts i compungits,
romaneu davant la Reina
que al Tagamanent té el tron
i és model de gentilesa?
El portal és paredat
de la noble i bella església,
sense teules el teulat
i el rafal sense orenetes.
Els murs freds i mutilats,
sense vidres les finestres,
al cel mostren els topants
les entranyes mig obertes.
El puput tan pasturer,
missatger de primavera,
amb el cap i el bec airós
no escarbota el pla de l'era.
D'ençà que s'esbullà el niu
de la cèlica Ocella
i l'Estrella del matí
aclucava la parpella.
II
El mas Bellver retreia
aquell joiós matí
en què mossèn seguia
l'esgarriat camí
per on, amb passa ferma,
el bou enderiat
cercava la foranca
oberta en el segat.
"Els rocs, prou me'n recordo
—reprèn mas Agustí—,
es feien a la vora
i tot, vinga florir;
baixant a la parròquia
que n'era Sant Martí,
avall de la foranca
que el bou va descobrir."
L'airet que ens eixamora
retreu amb baticor:
"Quins dies d'enyorança,
de galivança i goig."
L'agram del pla de l'era
retreia als ginestells
la imatge que deixava
del temple l'escambell
per retornar a la cova
on la trobava el bou,
per tal d'a nostra vora
romandre de bell nou.
La manya que es donaren
els pobles dels voltants
a fer-li un santuari
que fos bell i galant
al cim de la muntanya
del bell Tagamanent,
que en fóra la peanya
i tron, tot a l'ensems.
S'escampa l'alegria,
s'escampa com el vent,
de Vic per l'ampla plana,
Congost i pel Vallès.
Al pla i a la muntanya,
no es parla de res més:
si és fresca com la rosa,
si és dolça com un bes;
si té les trenes rosses,
si té el peuet menut,
si la mirada és dolça,
si el cos prim i venust;
si escampa l'alegria
a dojo a son entorn
i fa florir un dissabte
rosat en cada jorn;
si fa salta miralta
al Nin del genoll seu,
amb cara riallera
que encisa qui la veu.
Recorda la rabassa
fumada del reboll,
aquell rocàs que queia
a l'entre cap i coll
en visitar les obres
el bon senyor rector,
el de Santa Coloma,
en Daniel Belló.
La pedra cantelluda,
com una mà amical,
va fer-li una moixaina
i no hi deixà senyal.
III
De la Garriga pugen
dilluns de l'Esperit Sant;
pujant, tot d'alifares,
i encara més baixant.
Els de l'Ametlla vénen
per Sant Pere i Sant Pau,
i vénen d'Aiguafreda
el dia de Sant Marc.
Vallcàrquera, de Sant Jaume
se'n feia el dia seu.
Essent Pasqua Florida
hi van de Valldaneu
i parlen l'arç i el núvol,
el rosetó esbotzat,
el caminoi que darda
ressec i esdernegat,
la roca esmoladora
desfeta en pedruscall
i el campanar que enyora
el coure i el batall.
IV
Oh, Verge, només us prego,
en baixar tot entristit,
que del casal que ara plora
aviat poguéssim dir:
"Allà dalt de la muntanya,
tot el bé de Déu hi tinc,
les roses de quatre en quatre,
els clavells de cinc en cinc,
i la Verge que ens espera
somrient allí al cambril."
 |
| Església de santa Maria de Tagamanent Foto: Caminar després dels 50 |
Oració per dir-se davant de la antiga i trobada imatge de Maria Ssma. que es venera en lo altar major de la parròquia de Tagamanent, bisbat de Vich.
Amorosíssim Jesús, que amb admirable providència haveu disposat que vostra Mare Ssma. fos coneguda i venerada en lo cim de nostres muntanyes i que en ses antigues i devotes imatges trobessin remei i consol en les necessitats presents, concediu-nos la gràcia de que tots los que pugen a visitar-vos en Tagamanent, experimentin los beneficis de sa poderosa intercessió en aquesta vida i tinguin després entrada en lo cel. Amén.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada