Goigs al Papa sant Gregori. Palaldà (Vallespir, França).

GOIGS DEL GLORIOS SANT GREGORI PAPA. PAROISSE DE PALALDA. 1898.

El Papa sant Gregori en un altar de la Capella del Rosari de Palaldà
Retall d'una foto de Denis “Denis_partage” Muller

O flor de tota bellesa,

Incomparable doctor,

La fé santa en sa puresa

Alcansau-nos del Senyor.

Aquell qui us té destinada

De Roma la Santa-Seu,

Quant sa hora es arribada,

Gregori, vol que naixeu

Entre titols de noblesa

Romà, fill de senador.

...

Solemnisa vostra festa

Lo poble de Palalda:

Tal dia cessa la pesta

Quant de cor vos reclamá:

Foreu contra sa tristesa

Lo remey, lo defensor.

Aborrint la vil riquesa,

Possehiu l'unich tresor.

La fé santa en sa puresa

Alcansau-nos del Senyor.

CANTIQUE EN L'HONNEUR DE SAINT GRÉGOIRE PAPE. PAROISSE DE PALALDA. 1898.

Font: Biblioteca de la Universitat de Perpinyà

Capella del Rosari o de la Mare de Déu del Roser de Palaldà.
Foto: les-pyrenees-orientales.com.

Magnífic retaule de la Mare de Déu del Roser a la Capella del Rosari de Palaldà
Foto: Beatrice Gohier

Església parroquial de Sant Martí de Palaldà
Foto: Gustave Flaubert

Celebració dels Gregoris Amelians a l'acabar les festes de Carnestoltes de Palaldà

L'actual cerimònia dels Gregoris Amelians té les seves arrels en una antiga celebració religiosa practicada fa segles a Palaldà. 

Palalda compta amb dues esglésies, entre elles l'església del Rosari, on es pot admirar un magnífic retaule dedicat a sant Gregori. Al voltant de l'any 1632, una epidèmia de pesta va assolar la regió. Els habitants del poble medieval de Palaldà invocaven sant Gregori, dejunaven i resaven per escapar de la pesta. L'epidèmia es va aturar immediatament. En agraïment, els habitants es van comprometre a celebrar aquest alliberament miraculós el 12 de març. Aquesta celebració religiosa no ha estat rellevant des de fa més d'un segle. Així, els Gregoris actuals potser expressen contrició i penediment per les seves males accions com a l'edat mitjana.

Sembla evident el vincle entre l'antiga festa religiosa que es celebrava a Sant Gregori a Palaldà i els Gregoris amelians que marquen el final dels Carnestoltes.