—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
 |
| Mare de Déu de Gràcia a la capella de la parròquia de Pineda de Mar. Imatge i mosaic de Josep Perpiñà. Foto: Parròquia de Santa Maria de Pineda de Mar. |
I
A Pineda ens en anem,
matinet, a punta d'alba,
carregats de cants i flors
per la nostra enamorada.
Tan bell punt hi hem arribat
la veiem a la muntanya,
entremig dels vinyars verds
i flocalls d'aura encelada.
Ja pugem la costa amunt
pel camí de la solana,
de companys amb el matí
jovencell de faixa blava.
Asseguts en el pedrís
del rafal que enfront es bada,
amb el Fill com un fil d'or,
la Madona ens esperava.
Comencem a sentir el cant
de la vinya just brotada,
de les hortes de Canet
i les de Santa Susanna.
Ensonyat encara el mar,
enflocat d'escuma blanca,
de la noia amoixa el cap
que fa puntes a la platja.
Rivetats els núvols d'or
pel cel bornen i s'esplaien
emulant els oronells
despenjats, gentils, del ràfec;
a Madona de l'amor,
tan amunt aposentada,
cel i terra, mar i llum,
van dient fines lloances.
Hem juntat la nostra veu
al solemne cant d'hosanna.
Tots els llums del cel s'han fos
quan l'ermita es desvetllava.
II
Quin bell lloc haveu triat
per parar la vostra tenda!
Quan la nau que és de retorn
veu l'ermita posturera,
al mantell verd moradenc
de les bagues del Montnegre;
ai, festa, els gallardets
del seu cor com reintellen.
Quan als fills d'aquest país
se'ls emporta la fal·lera
de solcar el mar temptador
perseguint dubtosa estrella,
rics o pobres, al final,
de retorn cap a Pineda,
el primer Déu vos guard dolç
de la blanca ermita el reben.
Bell país haveu triat,
bona gent i bella terra,
al balcó damunt del mar
que fa el capçal del Maresme.
Des d'ací podeu vetllar
la contrada als peus estesa
contemplant-la amb ulls d'amor
i ser-ne providència.
Qui us ha dit dels mals de cor
que roseguen com la quera
que no hagueu Vós actuat
com la més bona infermera?
Vós poseu llum als estels;
als sembrats, collita plena,
i al cor dels xics i dels grans,
l'esperança falaguera.
Sou Regina de l'amor,
sou prodigi de bellesa,
Coloma que ha fet el niu
en els ràfecs de Pineda.
III
De la vostra invenció,
quina fou la meravella?
Potser fou el temps afrós
dels pirates de galera,
que seríeu Vós els murs
amb merlets i lladronera
per defendre els vostres fills
dels assalts en l'escomesa.
L'origen del vostre culte
d'alegrois i meravelles
amb què solen ser adornats
els crepuscles d'aquests temples,
no l'hem vist escrits enlloc
ni ens l'ha contat a penes.
Ens és grat de suposar
que entre plantes i esculleres
per la ratlla de la mar
s'escaigué passar la Verge
i, agradada del país
en què sempre hi riu la festa,
de les puntes del coixí
i el posat de les donzelles,
no pogué passar de llarg
i restà ací per sempre.
—Goigs a la Mare de Déu de Gràcia de Santa Susanna:
 |
| Capella de la Mare de Déu de Gràcia de la parròquia de Pineda de Mar i en el terme de Santa Susanna. Fou construïda el 1751 per iniciativa d'un grup de mariners. Va ser saquejada i incendiada el 1936 i de nou el 1973. L'agost de 1981, a iniciativa del rector de Pineda, Mn. Ignasi Forcano, va ser restaurada i el seu interior recobert amb un mosaic al·legòric del mar i les muntanyes, obra de Josep Perpiñà, de qui també és la imatge de la Mare de Déu. Foto: poblesdecatalunya.cat. |
 |
| Interior de l'ermita o capella. Foto: Barcelona Catalunya Film Commission. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada