Poema de Mercè Bayona i Codina (1903-1972) dedicat a l'ordenació sacerdotal del seu fill historiador mn. Esteve Pruenca i Bayona (+1985).
EL MEU FILL SACERDOT (1951)
Mon cos encar era
flor de lliri blanc,
vaig sentir-me mare
d'un xamós infant
que vingué a la vida
tot ploriquejant.
Un jorn de setembre
amb mon car espòs
pugem la muntanya
brodada de flors
on somriu la Verge
amb son fill hermós.
Oh Verge Maria,
font de la Salut,
vos oferesc la perla
de ma joventut;
siau en sa vida
celestial escut.
La dolça Senyora
em fa, somrient:
—Fes amb ell ta via,
però accepto el present,
flor que un altre dia
prendré triomfalment!
—Mon fillet quedeu-vos,
Senyora, si us plau,
abrigau-lo sempre
amb eix mantell blau—.
I em vàreu somriure
amb gràcia suau.
Ma llar llavors era
un niu de moixons;
escasses ploralles
i moltes cançons,
algun reny suavíssim
i esclats de petons...!
El reiet creixia
junt als altres fills,
que Vós los guardàveu
de mals i perills,
si al fons es miraven
dels gorgs els espills.
Jorn de primavera
d'un matí molt clar
a sa dolça Mare
Jesús va parlar:
—Santa Mare meva,
vulgueu recordar
que una mare un dia
son fill vos oferí
de carona d'àngel,
cor de serafí,
com un lliri d'aigua
rosadet i fi.
Oh dolça mareta,
porteu-me'l, si us plau,
el fill que una mare
vos oferí suau,
que serà ministre
del cèlic palau.
Pastors que guardaven
mon ramat fidel
—el llop del marxisme
destruí cruel—,
a ells vaig coronar-los
de glòria en el cel.
Ara el blat ja rosseja,
mes... qui el segarà?
rugeix la tempesta
que el pot malversar...,
i al graner del Pare
qui li pujarà?—.
Mon fill un dia va dir-me,
humil i confós:
—Mare, al sagrari plora
Jesús amorós,
i de consolar-lo
n'estic delerós!
De que el món es perdi
mon cor està trist,
jo els duré a la glòria
que mon cor ha vist
i seré en la terra
altre Jesucrist—.
Matí dels Ordes,
perfumat i bell
d'emoció saltava
ton cor com ocell;
fill meu!, llavors eres
sacerdot novell.
En núvols d'encens
l'altar s'emboirava,
mentre l'Hòstia-Déu
al poble mostraves;
la Verge amb els sants
feliç et mirava!
La Verge et somreia
des de l'altar sant,
els sants i els àngels
t'estan contemplant...,
el cos és de la terra
però és de cel l'instant!
Avui de la vida
el gran jorn has vist
que a tes mans ungides
baixa Jesucrist;
aquesta és la glòria
més gran que s'ha vist!
Les mans tens esteses
sobre el nevat lli
de les estovalles,
perfumat de llir,
cobert amb les ales
d'encès serafí.
Oh poder sagrat,
màgica paraula
que dita en el món,
del cel escoltant-la,
Jesús, Pa del cel,
tens damont la taula!
I quan ja es decanti
ma testa al fossar,
mos pecats gravíssims,
fill meu, vulga'm perdonar
i el Pa de l'Eucaristia
pugui rebre de ta mà.
 |
| El matrimoni Pruenca-Bayona amb els seus fills l'any de l'ordenació sacerdotal de mn. Esteve (1951). Foto extreta del llibre "Poesia" de Mercè Bayona i Codina. Editorial Palverd 1989. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada