Poema de Mercè Bayona i Codina (1903-1972) dedicat a l'Assumpció de la Mare de Déu (any 1948).
 |
| L'Assumpció de la Mare de Déu, al centre del retaule de l'església parroquial de Santa Maria de Salitja. |
Morí a trenc d'alba, com mor l'estrella;
tots els Apòstols al voltant seu
diuen: "La Mare, que n'és de bella!",
i plorant besen ses mans de neu.
Entra en la cambra plegant les ales,
genolls en terra, baixos los ulls,
l'hermós Arcàngel lluint les gales
de vestit cèlic i daurats rulls.
Diu-li: "Maria, Déu vos espera
per la Regina de son palau;
ja baixen àngels amb l'ala estesa
per transportar-vos vers el cel blau".
Milers en venen cantant joiosos
brandant pels aires llurs encensers,
altres en porten ramells flairosos
de dalt la glòria, màgics vergers.
I se l'emporten triomfants en braços,
estels coronen son front; i el sol
vestit li dona, joiells i llaços
que el cor omplenen de gran consol.
En el llit queda perfum de lliri,
se senten cants d'àngels i cants d'ocells;
son Fill l'espera a dalt l'empiri
de bat obrint-li cèlics cancells.
Corre la nova que és arribada
la que esperaven amb desig viu.
Pel Fill i el Pare és coronada
del cels i terra l'Emperadriu.
Vegeu, Senyora i Mare mia,
vostre reialme, si n'és de gran,
a vostres plantes plens d'alegria
els sants i els àngels es postraran,
cantant-vos, Verge, tres voltes santa,
lliri en poncella, xiprer de Sió,
Ciutat somniada, rosa esclatada
del roser místic de Jericó.
La Verge pura s'humiliava
dalt de la glòria com en l'atzar.
"Veus aquí", deia, "la vostra Esclava,
que ara una gràcia vol demanar:
L'amor puríssim avui m'eleva
a eix tron de glòria, gaudint de Déu;
que els fills que em dareu, tots els fills d'Eva,
puguin gaudir-lo prop del cor meu".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada