BALADETA DELS ÀNGELS (fragment)
Damunt de les ones del riu de la vida
com una barqueta s'engronsa un bressol,
a dins un Nin tendre fa dolça dormida;
son front és d'estrella, sa cara és de sol.
Que dolç és mirar-lo! ¿Serà tal vegada
Moisès infantívol posat sobre el Nil?
on va la barqueta, bressol de l'albada?
on va la barqueta, cistell de l'abril?
L'edèn que marcia la culpa primera
li acosta ses ribes mancades de flor;
allí la detura una Verge encisera,
l'Infant que li porta prenent amb amor.
 |
| Francesc Casas Amigó |
M'agrada't molt aquest poema, però el meu sempre serà el Poema de Nadal d'en Josep M. De Sagarra.
ResponEliminaI tant, d'acord
Elimina