Temps Pasqual: Reina del Cel, alegreu-vos, Al·leluia!...
25 d'abril: Sant Marc evangelista.
27 d'abril: Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.

dijous, 29 de setembre de 2016

Què són els Goigs?

Fragment de l'estudi d'Antoni Gelonch Viladegut "Els Goigs: gravats i cultura religiosa popular"

Els goigs han tingut una importància significativa en la vida quotidiana de les persones així com en la cultura i la religiositat a Catalunya. Degut a aquest paper central en la religiositat popular, s'han produït i publicat molts assajos, textos, articles, monografies, etc., que han analitzat aquestes produccions des del punt de vista antropològic, etnomusical i literari, entre d'altres.

Què és un goig? Un goig és el conjunt d'un versicle i d'una oració litúrgica en llatí que en motiu de la festa del sant o santa que invoquen es reciten o canten col·lectivament a l'església en el decurs d'un ofici, normalment davant l'altar consagrat al sant o santa invocats, del qual habitualment n'hi ha una relíquia, o relatius a una advocació mariana o cristològica, que és representada per una estàtua a la qual s'atorguen potestats miraculoses.

Però aquesta no és la única definició possible. Per a la majoria de la població, un goig és un paper on hi ha impresa l'estampa d'un sant i a sota hi ha l'oració que se li canta. Per a Joan Anton Abellan, els goigs són "cants religiosos tradicionals catalans, en honor a una imatge santa determinada". Per la seva banda, August Bover i Font, diu que són part del "corpus etnopoètic català religiós", mentre que per a José Ignacio Catalán Martí són "composicions poètiques d'índole religiosa que es canten fervorosament en les festivitats". Hi ha, doncs, una gran diversitat de definicions i no n'hi cap que fixi un significat concret.

Quins serien els significats possibles dins la polisèmia que afecta la definició dels goigs? El primer relaciona els goigs amb el suport on es mostra (un foli imprès), un suport en el que hi ha el text que es recita i l'estampa de l'advocació a la qual es venera.

Un altre significat que se li atorga és el que pren com a referent el gènere literari. Sobre aquesta base, es tracta d'una composició, que és alhora poètica i narrativa i que relata les virtuts i la vida de Nostre Senyor, de la Mare de Déu i dels sants. Són oracions i pregàries per a sol·licitar un favor o per a donar gràcies a l'advocació a la qual es venera. En aquest sentit, és ajustada la definició que en fa Ignasi Moreta : "els goigs són uns cants religiosos de lloança i petició adreçats a Déu per mitjà normalment d'alguna mediació mariana, angèlica o santoral, d'acord amb unes característiques literàries i musicals que els singularitzen entre els diversos gèneres de poesia religiosa popular conreats als territoris de parla catalana; també s'anomenen amb aquest terme els fulls impresos que contenen un text literari -i sovint també musical- acompanyat d'una il·lustració i amb una forma gràfica força estandarditzada".

En tercer lloc trobem el significat poètic dels goigs, que és per a molts el seu veritable origen. Es tracta d'un poema de diverses estrofes i de versos, generalment, heptasil·làbics. Consta d'una entrada o tornada inicial amb rima encadenada o encreuada, seguida de diverses cobles o estrofes de les quals les dues darreres -el què s'anomena retronxa o rescobla- rimen amb els dos darrers versos de la tornada inicial. I per últim, hi ha una quarteta -també anomenada tornada- que finalitza el goig i que rima amb els dos darrers versos de l'entrada.
Altres posen l'accent en la construcció musical i antropològica. Per a aquests, els goigs són una construcció poètica que lloa les virtuts, vida i miracles d'una advocació i és alhora una construcció musical cantada pels fidels durant el ritual religiós. A més de poder ser llegits, solen anar acompanyats d'una partitura que conté la melodia musical amb la qual s'han de cantar els goigs.

En cinquè i darrer lloc, hi ha el significat popular i simbòlic dels goigs: són un gènere literari de caràcter popular (com ara les nadales, corrandes, gloses, etc.), que ens transmeten informació sobre el sistema social interessat (vila de la qual és patró o patrona l'advocació, data de la festa, etc.) i sobre llur repercussió en un entorn geogràfic determinat.

Aquesta polisèmia de significats que representen els goigs ens permet deduir que no es tracta només d'uns fulls impresos amb composicions laudatòries contenint l'estampa d'una advocació, sinó que en realitat es tracta d'un conjunt de composicions etnopoètiques i musicals amb contingut simbòlic i religiós que permeten una varietat de significats, tot i tenir un mateix objectiu (petició de favor o acció de gràcies) i que no divergeixen pel que fa a la seva funció (fomentar la devoció del poble de Déu cap a figures exemplaritzants).

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada