Goigs a la Mare de Déu del Pas dels Lladres. Castellar del Riu (Berguedà, Barcelona)

Capelleta a la roca de la Mare de Déu. Foto: Àngela Llop.

Verge del Pas dels Lladres
reina i senyora, reina i senyora
siau Vós la patrona esquiadora, esquiadora.

Dalt d'eixa penya un dia
vau ser posada, vau ser posada
per tots els que passàven molt admirada, molt admirada.

Pel vent, fred i la pluja
va ser desfeta, va ser desfeta,
la vostra santa imatge i la capalleta, i la capalleta.

Cuidàren d'arreglarla
millor que n'era, millor que n'era.
Jordi Torrentaller i en Joan Vilella, i en Joan Vilella.

I ara l'excursionista
que aquí s'atura, que aquí s'atura,
us gosa demanar un xic d'ajuda, un xic d'ajuda.

Si cansat de la pujada
algú s'assenta, algú s'assenta,
doneu-li dolça mare una bona empenta, una bona empenta.

Cuideu dels que als Rasos
a patacades, a patacades,
perillem de trencar-nos el coll i les barres, el coll i les barres.

De dalt del trampolí
si un ha saltat, si un ha saltat,
feu que no arribi a Berga gaire embenat, gaire embenat.

Quan per la font de Ca
baixem contents, baixem contents
d'aquell gran cop de cap salvem les dents, salvem les dents.

I que totes les hores
de tot el dia, de tot el dia,
estiguin sempre plenes d'alegria, d'alegria.

De les vostres muntanyes
al tornar a casa, al tornar a casa
la llum i l'esperit guardeu-nos per la setmana, per la setmana.