ACTE DE CONFIANÇA EN DÉU DE SANT CLAUDI DE LA COLOMBIÈRE, S.J.
Estic tan convençut, Déu meu, de que vetlleu pels que esperen en Vós, i de que res pot faltar a qui de Vós espera totes les coses, que he determinat d'ara en endavant viure sense cap neguit, descarregant-me en Vós de totes les meves sol·licituds.
En Ell mateix dormiré en pau i reposaré, puix que Vós, Senyor, d'una manera singular m'haveu afermat en l'esperança.
Que m'arrabassin els homes els béns i l'honra; que les enfermetats em privin de les forces i medis de servir-vos, no per això perdré l'esperança, ans la conservaré fins al darrer sospir de ma vida, i seran inútils els esforços de tots els dimonis de l'infern per arrencar-me-la.
Que altres esperin la felicitat de ses riqueses i talents; que posin altres son descans en la innocència de sa vida, o en l'austeritat de sa penitència, o en la multitud de ses oracions: en quant a mi, tota ma confiança és fundada en ma confiança mateixa, puix que Vós, Senyor, d'una manera singular, m'haveu afermat en l'esperança. Una semblant confiança jamai a ningú sortí fallida.
Ningú ha esperat en el Senyor i ha quedat confús. Així és que estic segur de ser eternament benaurat, perquè espero fermament el ser-ho i perquè és de Vós, Déu meu, de qui ho espero: en Vós, Senyor, he esperat; jamai quedaré confús.
Massa conec, en veritat, que per mi mateix sóc fràgil i mudable; sé lo que poden les temptacions contra les virtuts més robustes; he vist caure les estrelles del cel i les columnes del firmament, emperò res d'això és prou per a acovardir-me. Mentre jo esperi, estic salvat de tota desgràcia; i de que esperaré sempre, n'estic cert, perquè espero aquesta esperança invariable. En fi, per a mi és segur que mai serà massa lo que esperi de Vós i que mai tindré menys de lo que hagi esperat. Per tant, espero que em sostindreu ferm en els perills més imminents, i em defensareu enmig dels més furients atacs, i fareu que ma flaquesa triomfi dels enemics més espantosos.
Espero que Vós m'estimareu sempre i jo també us amaré a Vós interminablement, i per arribar d'una sola volada amb l'esperança fins allà on es pot arribar, espero de Vós mateix, oh mon Creador, disfrutar de Vós pel temps i per l'eternitat. Amén.
.jpg) |
| Creu gòtica d'Amer (La Selva). Segle XV. Museu Diocesà de Girona |
Estic tan convençut, Déu meu, de que vetlleu pels que esperen en Vós, i de que res pot faltar a qui de Vós espera totes les coses, que he determinat d'ara en endavant viure sense cap neguit, descarregant-me en Vós de totes les meves sol·licituds.
En Ell mateix dormiré en pau i reposaré, puix que Vós, Senyor, d'una manera singular m'haveu afermat en l'esperança.
Que m'arrabassin els homes els béns i l'honra; que les enfermetats em privin de les forces i medis de servir-vos, no per això perdré l'esperança, ans la conservaré fins al darrer sospir de ma vida, i seran inútils els esforços de tots els dimonis de l'infern per arrencar-me-la.
Que altres esperin la felicitat de ses riqueses i talents; que posin altres son descans en la innocència de sa vida, o en l'austeritat de sa penitència, o en la multitud de ses oracions: en quant a mi, tota ma confiança és fundada en ma confiança mateixa, puix que Vós, Senyor, d'una manera singular, m'haveu afermat en l'esperança. Una semblant confiança jamai a ningú sortí fallida.
Ningú ha esperat en el Senyor i ha quedat confús. Així és que estic segur de ser eternament benaurat, perquè espero fermament el ser-ho i perquè és de Vós, Déu meu, de qui ho espero: en Vós, Senyor, he esperat; jamai quedaré confús.
Massa conec, en veritat, que per mi mateix sóc fràgil i mudable; sé lo que poden les temptacions contra les virtuts més robustes; he vist caure les estrelles del cel i les columnes del firmament, emperò res d'això és prou per a acovardir-me. Mentre jo esperi, estic salvat de tota desgràcia; i de que esperaré sempre, n'estic cert, perquè espero aquesta esperança invariable. En fi, per a mi és segur que mai serà massa lo que esperi de Vós i que mai tindré menys de lo que hagi esperat. Per tant, espero que em sostindreu ferm en els perills més imminents, i em defensareu enmig dels més furients atacs, i fareu que ma flaquesa triomfi dels enemics més espantosos.
Espero que Vós m'estimareu sempre i jo també us amaré a Vós interminablement, i per arribar d'una sola volada amb l'esperança fins allà on es pot arribar, espero de Vós mateix, oh mon Creador, disfrutar de Vós pel temps i per l'eternitat. Amén.
 |
| Sant Claudi de Colombière, jesuïta del s. XVII, va promoure la devoció al Sagrat Cor de Jesús. El Papa sant Joan Pau II el va canonitzar l'any 1992. La seva festa és el 15 de febrer. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada