—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—
 |
| Imatge actual de la Mare de Déu de Cap d'Aran. La romànica va desaparèixer el 1936. Foto: minube.com |
I
Madona de Cap d'Aran
que a Tredós teniu estada
dins d'un temple sumptuós
de l'estil romànic gala.
Us donem el Déu-vos-guard,
davallant de La Bonaigua,
al capçal d'aquesta vall
als peus vostres ajaçada.
Arbre ferm del Pirineu,
haveu tret bella brotada,
cultivada de gegants
i de quatre rius regada.
El Garona, de Beret
i el tancat de Marimanya,
com un cavaller fogós
us tramet cabal i fama.
El riu Ruda fatxendós,
el del port de La Bonaigua,
dels estanys de Colomers
i Aiguamoix fa presentalla.
Cap pubilla no ha escoltat
les cançons i les albades
com la Reina celestial
que a Tredós té hisenda i casa.
Cap Regina no ha lluït
mai per mai, a les espatlles,
un mantell tan sumptuós
de congestes argentades,
ni tampoc emperadriu
ni d'Orient rica sultana
que lluït hagi al seu front
la corona cisellada
amb els tucs més enlairats
i més bells d'Espanya i França
artisats amb burins d'or
pels poetes i pels àngels.
Si trescàveu atrevits
pel gran tuc de la solana,
si del Saburedo els cims
abellíeu amb frisança,
si de Sant Maurici al llac
van de dret les vostres passes
o dels llacs de Colomers
voleu veure la ramada
i el reialme dels isards
en les nits de lluna clara,
per a tots seria endalt
la senyera enarborada.
II
Són els ulls encara plens
del verd clar de cada prada
quan al temple fosc entreu
el mateix que un cel que es bada.
D'una resplendor suau
se us enjoia la mirada,
la que fan la llum i l'or
en idíl·lica besada.
No s'esborrarà mai més
la impressió copsada
dels retaules resplendents
que les tres naus encapçalen,
cadascú una crosta d'or
de mil joies artitzades;
angelets de tres en tres,
fruits i flors de quatre en quatre.
Cal pensar com era abans
quan els murs, arcs i pilastres
lluïen els rics mantells
de les pintures romàniques,
que llevaren ja fa temps
lluny de les fresques muntanyes,
les tonades dels rials
i el belar de les ramades.
Tot tristoi, melangiós,
l'ermità que ens acompanya
repeteix de baix en baix:
"tutes, tutes les llevaren".
Totes menys una que rau
sota una post amagada
que pel nostre prec fervent
aparta amb desconfiança.
Com sobtada aparició
que del cel fos davallada,
es presenten els barons
de la cara colorada;
rostre llarg i bondadós
de corona repujada,
les túniques resplendents
i el mantell damunt l'espatlla.
Els altars daurats, de cop
han fulgit amb llum més clara
i les testes del tauló
s'han girat amb tota calma,
resseguint tossudament
les capelles dels retaules,
els relleixos, els ampits,
les columnes i les grades.
Quan no han vist del temple vell
la mestressa que enyoraven,
ni els apòstols triomfants
que fidels l'acompanyaven,
tota sola es clou la post
per no veure tal infàmia
i dels ulls dels sants barons
una llàgrima en ressolava.
III
Al temple de Cap d'Aran
la Verge no hi té posada:
s'ha perdut el ric joiell
de la imatge centenària,
aquella que va trobar
el pastor una vegada,
aquell jorn que terra i cel
d'alegria s'exultaven,
que en les torres i cloquers
s'engrescaven les campanes
i els abats d'arreu arreu,
capells i borles morades,
seguits de les multituds,
cantaven himnes i albades
per la catedral d'Aran
de naus tan belles i amples.
Aquell icon venerat
a tota l'alta muntanya,
va volar del seu altar
o tal volta la llevaren.
Sant Josep n'ocupa el lloc
i deu rebre'n les comandes.
Prometia de tornar
l'Esposa a no trigar gaire.
Com no hauria de tornar
si l'enyoren rius i prades,
els humils empostissats,
les voltes i les arcades?
IV
També us enyorava jo,
visitant vostre ermitatge,
en entrar a la vall d'Aran
pel bell port de La Bonaigua.
Mes, tants anys hi veu sojornat,
Princesa del cel baixada,
tant i tant us han mirat
els ulls verds d'aquests paisatges,
que el somrís de vostra faç
cada cosa ha engalanada
i de les vostres virtuts
en conserven la semblança.
Ara sou a cada estel,
a cada congesta blanca,
a cada mall alzinat
d'aquesta terra geganta.
V
Oh, Verge de Cap d'Aran
torneu ben prompte a la casa
que ens cal veure-us al davant
com senyera immaculada.
 |
| Església romànica de Santa Maria de Cap d'Aran Foto: Josep Bracons |
.jpg){kind=link}
 |
| Reproducció de la pintura que hi havia al segle XII. Les originals es troben en un museu de Nova York. Foto: wmpearl |
 |
| Interior de l'església. Foto: minube.com |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada