GOIGS A LLAOR DE JESÚS DE NATZARET, POBRE I SENSE SOSTRE
No és estrany, un pidolaire
arronsat damunt d'un banc:
Qui deu ser que espeternega,
sangloteja i sua sang?
Sense llar, mancat de sostre
un que està mig mort de fam,
estripat i amb ulls plorosos,
dels que abunden més que el gram
i on s'esbrava l'opulència.
Tafaneja un vianant...
No és un pobre ni un captaire
que tremola mort de fred:
és de bronze i ens recorda
a Jesús de Natzaret
esclafat per la mentida
i la trampa de l'engany.
...
Feligresos de Santa Anna
—una veu, ben fort, digué—
"Hospital de la Campanya"
i entre tots farem el Bé;
amb l'estàtua per senyera,
l'Esperit passa al davant.
...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada