—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
Imatge antiga de la Mare de Déu del Grau. Extreta del bloc d'Antoni Sàbat Aguilera. |
I
Ampla Segarra i pla de Bages
que a Grevolosa us deu les mans,
plans i fondals, bancals i marges
entrellaçant com a germans.
Fita esplendent de veïnatge
plantada al greny del pla de Fals,
entre l'ermita i santa imatge
el nom de Grau feu immortal.
En posar els peus a Fonollosa
i donar el crit al mas d'en Grau,
joiosament l'esperit s'arrosa
de majestat i dolça pau.
II
Al caient del pla de Bages
ens penetres cor endins,
terra eixuta, resignada,
flairejant del baf dels pins.
Rajolí de sang que vesses
pel tall fet del mas d'en Grau,
bleix de fresca matinada
al rivet del pla de Fals.
Rajadell, serra i riera,
i crestalls de Montserrat,
com florida gavarnera
vers migjorn enarborat,
feu que entoni amb la noblesa,
la bellor i solemnitat
que traspuen de Manresa
cap a l'est penó hissat.
III
Entre els arbres que al terrer
més endins tenen la soca,
no n'hi ha cap tan aldufer
ni que faci la patxoca
del de pedra que allí al Grau
té una Reina esplendorosa,
de ramatge exuberant
de collita delitosa.
Les fossanes descobertes
de l'ermita a l'enviró
fornirien la penyora
de noblesa i antigor.
Té vint pams i mig d'alçada
i, de llarg, cinquanta-dos;
bizantines nau i arcada,
murs de cana o ben a prop.
L'espadanya voladora,
trenta pams de capciró;
de dos coures que tenia,
un n'hi resta tot tristoi.
Altre temps, la nau planava
de ponent a llevant jorn;
a llevant, preuat retaule;
a migjorn, portal airós.
Per a fer-la més folgada
i dotar-la d'un xic cor,
a llevant feren la porta
i el retaule vers sol post.
L'espadanya que s'esqueia
coronant l'altar major
ara va per la teulada
com grumet que perd el nord.
Si llevéssiu l'afegida
que pateix com un tumor,
destapéssiu la portada
i esbotzéssiu el xic cor,
tornaria l'ocellada
a cantar de bo i millor
i els romeus que no cabessin
de la volta sota el clos
trobarien en la plaça
del davant o al veí bosc
una volta molt esvelta
al dosser de lluna i sol.
La imatge de Maria
que estaria més a to
és allí a la sagristia,
retirada en un racó.
N'hi ha una d'esculpida
en la fusta d'un tauló;
més que del cisell d'artista,
sembla l'obra d'un pastor.
L'actual és una talla
discordant d'estil i to
amb el temple que l'allotja,
el prestigi i l'antigor.
Més perfecta i acabada,
bella gala del barroc,
és dempeus i de la cara
es traspua la dolçor.
L'altaret és una joia
que encomana serenor;
tot es mou i es representa
sota el signe de l'amor.
IV
Al bell jardí del Grau,
del Grau de Fonollosa,
hi abunden els clavells,
encara més les roses.
Mireu Ramon de Prat,
mireu Josep de Foses,
Miquel de Baraldés
i Jaume Malagrosa.
Qui no recorda encar
el pas funest del còlera,
que sense pietat
el veïnat assola?
No pas de Rajadell,
de Fals ni Fonollosa,
on regna amb esplendor
la bella i vera Rosa.
Tothom oí contar
el gest de guerra llostra
en què dels enemics
al braç d'encesa torxa
en pira va tornant
ciutats, viles i pobles;
el torn sent arribat
al Grau de Fonollosa,
un home sol abat
la host a qui desborda,
vencent-la rost avall
i plena de vergonya.
La glosa no té fi
dels fets que diu la història,
la diuen els ocells
cantant sota la brosta,
la diuen els vinyars
i els blats d'espiga rossa;
la gent d'aquest país
la saben de memòria:
el mosso en el guaret,
brodant la diu la mossa
i el jai la diu al nét
parlant de Fonollosa.
V
Per dar més esplendor
a l'obra de l'ermita,
el bisbat va atorgar
la vènia que calia.
La junta es va formar,
l'ermita reverdia,
projectes a desdir,
propòsits si en florien.
El temple, com abans,
sospira i més sospira,
dient desconfiat:
"Mallol, quan seràs vinya?"
Oidà, en dia festiu
hi pugen a dir missa
i al centre de l'altar
somriu Santa Maria.
Seria bella i gran
la casa i mansió mia
en tant que el mas Dalmau,
Grauet i Grau ho sien
i els pobles vividors
d'aquella rodalia.
"Uniu-hi el nostre prec,
del Grau, Estel del dia;
que sigui, en arribar
a l'hora neguitosa,
escala d'anar al cel
el Grau de Fonollosa".
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada