—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
 |
| Mare de Déu de Fussimanya al Camí dels Degotalls de Montserrat |
I
Ens acompanya brument
una pluja fetillera.
Els sembrats no han espigat
ni és desclosa la rosella.
Mes Sant Jordi ho farà prou,
que ja arriba a la carrera,
i els pins verds en cada brot
són guarnits d'una flamella.
I la vila de Sallent
al començ de la carrera
a la plaça té Claret
que ens ensenya la drecera.
Travessem un bosc de pins
fins a un crestaller de pedra
que del bosc tot arrullat
és la clenxa fanalera.
Al davant, estenallat,
hi té el jaç la Gavarresa;
cobrellits endomassats,
coloraines d'or i seda.
Les tres viles rumbejants
i senyores de requesta:
Avinyó, Horta i Artés
que amanten tota l'estesa.
Des del peu de Montcogul,
una reina les contempla,
com un sol que amara els cors
d'alegria i de dolcesa.
Si per Avinyó és un sol,
per Artés és una estrella;
per Cabrianes, un jardí;
per Horta, la flor més bella.
Ja tirem muntanya avall,
tot de dret a la capella;
Roquesalbes al costat,
nit i dia li fan vetlla.
Déu vos guard, Mare de Déu,
de Fucimanya, Princesa,
hem pujat fins ací dalt
de la Font copiosa a beure.
II
Amoixen l'oreig frescal
que prop de Vós es respira,
la imatge radiant,
les parets de vostra ermita,
Roquesalbes al costat,
amb bogal gent i senzilla,
la florida del rafal
i l'esgambi de la vista.
Pla de Bages a ponent,
Lluçanès on neix el dia
i, entremig, místic erol
esperxat d'ermites xiques.
Les ermites ja no hi són,
sols les runes romanien;
mes l'oreig que les gronxà
hi és més dolç de dia en dia.
III
En el mas, temps era temps,
que té el nom de Roquesalbes,
una noia com un ram
guardava un ramat de vaques.
De les freus, prop del torrent,
lloc vedat a petja humana,
atrevit, un brau, un jorn,
travessava la barana,
i se'l veu escarbotar
al peu d'una roca blanca
que el torrent escumejant
amb mantells tapa de randa.
La pastora s'arriscà
i seguí del bou la passa:
pastorel·la, cingle i bou,
d'aquell temple, quin retaule!
Més florit esdevingué
quan aparegué la imatge
de Maria amb un Infant
fresc i bell com un fil d'alba.
Un relleix del cingle blanc
amb cortines de maragda
fou el temple primerenc
que s'obria a Fucimanya.
A Maria li fou grat
aquell món que contemplava;
clarament ho palesà
amb la joia de la cara.
La nova degué volar
resseguint plans i clotades,
sobre el carro de l'amor
que ignora tots els obstacles.
D'aquest fet tan aldufer
n'esborrava el temps la data,
però en el segle catorzè
ja harmonitza amb el paisatge.
L'ermita que ara és dempeus
al dosser de la muntanya
és joguina angelical
que el disset alçà volada.
Té la volta de canó,
l'absis de belles arcades,
bell creuer al mig de la nau
i uns reixes artisades.
El retaule és pobrissó,
mes fulgura de la gala
de la imatge resplendent,
tantes voltes centenària,
dreta al centre del cambril,
voltada de presentalles
palpitants de l'emoció
que als que arriben encomana.
Fulgiren com estels
i farien estelada
els miracles assignats
a la poderosa Mare.
Mireu la colla d'en Mon
dels bandolers de Banyoles
saltant marges i torrents
com ramats de llops ferotges.
Roquesalbes han robat,
injuriat béns i persones;
el més gosat, del cambril,
roba mantes i corones.
Ja se'n van rostos avall
que l'albada els estalona;
de Gavarresa, amb un salt,
han passat a l'altra espona.
Tots menys un que duu al corn
els tresors de la Madona;
Gavarresa li apar
cabalós que l'esborrona.
Ja se'n torna rost amunt,
a la Verge el furt retorna
i a la colla es pot sumar,
que l'espera ja fa estona.
IV
Oh, Rosa flairosa
del jardí del cel,
florida i més dolça
que bresca de mel,
pel brau i la nina
un jorn benaurats,
ben prop de la mina
del torrent Salat.
L'Estrella més bella
d'un cel pur i net,
la barca velera
del pare Claret.
Feu sempre que us besi
l'airet de l'amor,
la joia més dolça
pel llavi i el cor.
 |
| Mare de Déu de Fussimanya Foto: Jordi Moras Tristany |
 |
| Santuari de la Mare de Déu de Fussimanya o Fucimanya Foto: Saromijordi |
 |
| Santuari de la Mare de Déu de Fussimanya |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada