—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
 |
Mare de Déu del Castell de Balsareny Foto: Lola Lucas |
I
El concert d'aquest matí
solemnial, de gran volada,
la bellesa l'ha inspirat
d'una celestial Dama
que té arreu arreu del món
escampats vassalls i patges
que en penyora d'amor ver
els escau de dir-li Mare.
El castell de Balsareny
té la faç enriolada;
riu pels gòtics finestrals
i espitllera en esqueixada.
Té per fossar, tot al volt,
els dos rius de més amplada:
per llevant, el Llobregat;
el Mujal, per tramuntana.
La muralla i baluard
ja fa temps que els trasmudava
en vessanes i bancals
on la vinya i blat i canten.
Depassat el primer tram,
més vistós s'enlaira l'altre
amb l'argent del romaní
i l'or vell de l'argelaga.
El castell de Balsareny
té la porta esbalandrada;
Déu vos guard que li dareu,
ben bogal us el tornava.
A la banda de migjorn,
una airosa ermita hi plana,
de la Reina de l'amor,
flairejant Rosa boscana.
Encarada és a ponent
per a estendre la mirada
pel damunt de Balsareny,
Balsareny i la rotllada,
amb jardins i gerdes valls,
els brillants de la potassa,
amples vies de gran to,
carrilet d'estar per casa,
aqüeductes d'arcs triomfals,
les indústries nostrades,
amb rescloses i remors
que el treball honrós exalten.
A llevant, el muntanyam
que fa el jaç del riu Gavarra;
a ponent, del Cardener,
el que enfloca la barana.
L'ermita molt escaient
té la cara maquillada
amb un gruix d'arrebossat
que li amaga la prosàpia.
Cal passar l'ample portal;
sota l'ombra regalada
s'ou la pedra eloqüent
del llinatge de la casa.
A tres canes sobre el sòl,
dóna la volta enlairada
la cornisa opulent,
escaient pedra picada,
i l'absis, com un estoig
de rica perla irisada;
tan bell com és i està
privat de la imatge santa,
que rau a l'afegitó
d'un altaret de quincalla,
com qui deixa cambra d'or
per pobra cambra de llauna.
Poseu-la al cap de la nau
la Regina sobirana,
com de dret li correspon
per sa celestial nissaga;
que il·lumini el seu esguard
els carreus i la llosana
i que besi el seu mantell
el sol dolç de l'horabaixa,
i que vegi la ciutat
als seus peus arremorada;
s'emmiralli al Llobregat,
que manyac besa sa planta.
Imatge de marbre blanc
de fina veta italiana,
amb bellesa i serenor
de matrona bagesana.
Si agarbona els sentiments
de Balsareny i comarca;
amb llenguatge que no ment,
ho diuen les presentalles
que entapissen les parets
amb raïms de cera blanca
i de tarongina amb rams
com jardí tot ple d'ufana.
En quin avenc té la deu,
la font de les aigües clares
que sacia llavi i cor
dels que vénen a abeurar-s'hi?
II
El senyor de Balsareny
un castell gran cobejava;
li mancaven els cabals
i la gent ensinistrada;
sols podia eixir del pas
si pactava amb el diable;
al castell que fornirà
li caldrà tenir cent cambres.
La darrera en acabar
d'un vassall rebria l'ànima.
Treballava amb tal afany
de diables la brigada,
que amb sis dies mal comptats
estava a les acaballes;
de les cambres, solament
la darrera li mancava.
El senyor, desconcertat,
ha perdut delit i gana
i no pot aclucar l'ull
fins al punt de néixer l'alba.
No l'alegra el fimbrejar
dels merlets i barbacanes,
ni les randes dels brancals,
enllosats ni escalinates;
que li furga cor endins,
sens parar, l'horrorós pacte
i no sap quin triarà
dels patges per dar-li al diable.
Sense perdre temps, va anar
a trobar la dolça Mare
que, en confondre l'enemic,
té la mà prou avesada.
Contra l'enemic astut
només Déu triomfar podia,
sobretot si era a precs
de sa Mare, Esposa i Filla.
Cap al tard del jorn sisè,
en balcar l'astre del dia,
al castell va entronitzar
una imatge de Maria.
La cambra del centenar
mai més no s'acabaria:
l'obra que els dimonis fan
és desfeta dia a dia.
Les llambordes fan camí
retornant amb alegria
a la pedrera del coll
per la vora de la vinya;
les bigues se'n van al bosc,
on treuran nova florida;
el calareny torna al forn
i els rajols cerquen l'argila.
Escampada que és arreu
d'aquest fet la forta brama,
el castell rebia el nom
de les Noranta-nou cambres.
De la gesta i els autors,
mil cançons en són dictades,
que fan cor amb el concert
que l'abril avui enlaira
per a dir-li tot cantant
a la Reina dels arcàngels
que faci del nostre cor
un castell inexpugnable.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada