GOIGS DE LA BENAVENTURADA SANTA ANNA, MARE DE MARÍA SANTÍSSIMA. LA CAPELLA ES FUNDADA EN LA IGLESIA DE GLORIANES, LO DIA DE LA ASCENSIÓ DE L'ANY 1862, AHONT SE VENERA LA MATEXA IMATGE QUE FOU TROBADA MIRACULOSAMENT SOBRE LA MONTANYA DE SANTA-ANNA. Any 1862.
 |
| Sant Joaquim, santa Anna i la Mare de Déu de petita |
Digna Mare de María,
Y ávia del Salvador,
Pregau, Anna, nit y dia
Per lo poble pecador.
Féreu preciosas obras
Vivin ab lo vostre Espos,
Partin vostres bens als pobres,
Al temple, y per vos dos,
Ab gran zel y voluntad
Per cumplir vostra promesa.
...
Restablin vostra Capella,
Vos pregam tots los devots,
Alcansáunos vida santa
Y morir ditxosament,
Y á la Trinitat santa
Contemplar eternament.
Vos cantam ab melodía
Estos goigs ab gran honor;
Pregau, Anna, nit y dia,
Per lo poble pecador.
 |
| Església de Sant Esteve o actualment de Sant Sebastià de Glorianes. Foto: Miquel Pujol Mur. |
Viquipèdia. Santa Anna dels Quatre Termes és un antic santuari i ermita de la comuna de Glorianes, a poca distància al nord-oest del cim de Santa Anna dels Quatre Termes. És a prop dels termes comunals de la Bastida i Bula d'Amunt, a la comarca del Rosselló i també a prop del límit amb Vallestàvia; aquest terme devia arribar antigament fins a aquest punt, cosa que justificaria l'apel·latiu dels Quatre Termes. Les ruïnes del santuari o ermita de Santa Anna dels Quatre Termes són per pocs metres dins del terme de Glorianes.
L'edifici era força antic, i sembla que fou construït sobre les restes d'un antic oratori romànic dedicat a la santa. El 1587 s'esmenta el loco dicto la Solada de Sancta Anna i també la serra Sancte Anne, i el 1699 -en un moment, a finals del segle XVII, quan la pràctica de l'eremitisme va estar en voga a la Catalunya del Nord- s'hi va fer una important restauració i ampliació a les expenses de Joan Àngel Toron, de la Bastida, Pere Taix, de Bula d'Amunt, Ignasi Moneder, de Jóc i Ignasi Morer, de Finestret. Un document del 1722 parla de l'ermita de Sancta Anna dels quatra termas, i hauria mantingut la seva funció fins a la Revolució Francesa, quan les lleis anticlericals condemnaren molts edificis religiosos a ser venuts públicament; Santa Anna quedà en desús i s'anà arruïnant al llarg dels anys. En l'actualitat només hi ha restes dels murs, que permeten fer-se encara una idea de les reduïdes dimensions de la planta: 6,20 metres de llarg per 3,50 d'amplada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada