dimarts, 15 de desembre de 2015

Poemes a la Mare de Déu de Montserrat, de Mercè Bayona i Codina.

LA MORENETA, REINA DE CATALUNYA (Any 1924)

Mare de Déu de Montserrat
Temple del Tibidabo (Barcelona)
Rosa d'abril, oh dolça Moreneta,
sou tan gentil que m'heu robat el cor,
si jo pogués volar com oroneta
cercaria el solell del vostre amor.

Mon cor feliç com llàntia incendiada
cremaria el dolç oli de la pau
i tot dormint com ànima extasiada
despertaria sota un mantell blau.

Cel d'il·lusions és vostre tabernacle,
blancs serafins teniu per missatger;
vulgueu, Senyora, fer un nou miracle
tancant mon cor al mundanal plaer.

Jo vindré a Vós, oh dolça Princeseta!,
cap a Vós volaré amb el pensament
i us cantaré, com canta l'oroneta,
quan es desperta l'alba al sol naixent.

Faré de cor un bell pelegrinatge,
sentint vostres paraules cor endins,
i en cada cim vostra sagrada imatge
veuré com la perfumen els romanins.

Sou Vós tan pura, oh catalana Aurora!,
que mon cor tendre haveu enamorat.
Ja vinc a Vós, que l'ànima vos enyora,
a veure-us en els cims de Montserrat.


A LA VERGE DE MONTSERRAT (Any 1923)

Moreneta de la serra,
Patrona dels catalans,
jo voldria visitar-vos
en aquests alts penyalars.

Devotament hi vindria
i besaria la mà
de vostra sagrada imatge
que els pastors varen trobar.

Sempre més conservaria
record de Vós tan gentil,
del cant de l'Escolania,
dels penyals i romanins!

—Mercè Bayona i Codina (Hostalets d'en Bas, 1903 - Cogolls, 1972)—

.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada