divendres, 27 de gener de 2012

Sum vermis, de Jacint Verdaguer

El poema "sum vermis" forma part del llibre Flors del Calvari.
Non vivificatur nisi prius moriatur (1Cor 15, 36)

Estació del Via Crucis
Església d'Err (La Cerdanya)

Veieu-me aquí, Senyor, a vostres plantes, 
despullat de tot bé, malalt i pobre, 
de mon no-res perdut dintre l'abisme. 
Cuc de la terra vil, per una estona 
he vingut en la cendra a arrossegar-me. 
Fou mon bressol un gra de polsinera, 
i un altre gra serà lo meu sepulcre. 
Voldria ser quelcom per oferir-vos, 
però Vós me voleu petit i inútil, 
de glòria despullat i de prestigi.


Feu de mi lo que us plàcia, fulla seca 
de les que el vent s'emporta, o gota d'aigua 
de les que el sol sobre l'herbei eixuga, 
o, si voleu, baboia de l'escarni. 
Jo só un no-res, més mon no-res és vostre; 
vostre és, Senyor, i us ama i vos estima. 
Feu de mi lo que us plàcia; no en só digne 
d'anar a vostres peus; com arbre estèril, 
de soca a arrel traieu-me de la terra, 
morfoneu-me, atuïu-me, anihilau-me.


Veniu a mi, congoixes del martiri, 
veniu, oh creus, mon or i ma fortuna, 
ornau mon front, engalonau mos braços. 
Veniu llorers i palmes del Calvari, 
si em sou aspres avui, abans de gaire 
a vostre ombriu me serà dolç l'asseure'm. 
Espina del dolor, vine a punyir-me, 
cuita a abrigar-me amb ton mantell, oh injúria; 
calúmnia, al meu voltant tos llots apila, 
misèria, vine'm a portar lo ròssec. 
Vull ser volva de pols de la rodera 
a on tots los qui passen me trepitgen; 
vull ser llençat com una escombraria 
del palau al carrer, de la més alta 
cima a l'afrau, i de l'afrau al còrrec. 
Escombreu mes petjades en l'altura; 
ja no hi faré més nosa, la pobresa 
serà lo meu tresor, serà l'oprobi 
lo meu orgull; les penes ma delícia.


Des d'avui colliré los vilipendis 
i llengoteigs com perles i topazis 
per la corona que en lo cel espero. 
Muira aquest cos insuportable, muira;  
cansat estic de tan feixuga càrrega; 
devor'l lo fossar, torne a la cendra 
d'on ha sortit, sum vermis et non homo. 
Jo no só pas la industriosa eruga 
que entre el fullam de la morera es fila 
de finíssima seda lo sudari. 
Jo me'l filo del cànem de mes penes;  
mes, dintre aqueixa fosca sepultura, 
tornat com Vós, Jesús, de mort a vida, 
jo hi trobaré unes ales de crisàlide  
per volar-me'n amb Vós a vostra glòria. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada